Som la llet

Alba Padró i Arocas

Josep Gutiérrez Roig

-

Quan no ets mare i veus criatures amb la seva mare potser (potser) arribes a pensar o dir alguna vegada "aquesta criatura està molt emmarada, oi?!"

-

D'aquesta frase en podeu trobar la versió afirmativa i la versió interrogativa però totes volen dir el mateix: Malament aneu!

Ja us dic que em declaro culpable, jo havia pensat aquesta frase en alguna ocasió però si has estat mare aquesta frase l'esborres del teuvocabulari o del teu pensament ipso facto!

Sabem que el terme emmarat té una connotació clarament negativa, ho he buscat en dos diccionaris i queda clar que sembla que estar emmarat no és res de bo:

•Queno sap estar sense la mare. Una criatura molt emmarada.•Excessivamentvinculat a la mare. Una criatura molt emmarada.

I el primer que em pregunto és per què no existeix el terme "emparat"? Com és que no he sentit mai a ningú que li digui amb la mateixa intenció a un pare: Ui!! Aquest nen està molt emparat!? Si el pare i el fill tenen una bona relació, una relació estreta i ferma això és un situació meravellosa que cal lloar i de la que cal deixar-ne constància! Que tothom ho sàpiga!

Fem un ús sexista del llenguatge, està emmarat és nociu i tòxic, està emparat és quelcom extraordinari i de rellevància.

Les definicions dels diccionaris són demolidores, em recorre un calfred perquè em resulten terribles. Què vol dir estar excessivament vinculat amb la mare? Potser si la "criatura" té 40 anys i segueix necessiten a la seva mare per anar a dormir m'atreviria a dir que està emmarat però si la criatura té pocs anys, no ha d'estar vinculat amb la mare?

I la lactància sembla que afavoreix aquesta terrible vinculació estreta i nociva amb la mare. No podem negar que la lactància crea una vinculació molt estreta amb les criatures, una relació íntima i molt intensa. Una mena d'enamorament profund i boig que no atén a raons.

Per molta gent aquest vincle no es pot allargar massa. Ja sabeu que per aquesta gent alletar està molt bé però s'ha de fer a casa ( d'això un dia em vull fer una entrada), i només uns pocs mesos, ja sabeu: " Als 3 mesos ja has complert, dona!"I és evident que una lactància que s'allarga "massa" els sembla inapropiada perquè allarga aquest vincle de la criatura amb la mare. És en aquest moment quan comencen a opinar (en veu alta) que la criatura està emmarada i la lactància en té la culpa.

La lactància no és la culpable, no és més que el resultat d'un tipus de criança on la mare, i posteriorment el pare, és la referència principal de la criatura. I la relació que s'estableix amb ella és bàsica i necessària pel bon desenvolupament emocional de la criatura. Som el seu centre fins que ells se senten capaços i amb l'autoestima suficient per ser ELLS. I això senyors no acostuma a passar als tres mesos!

Com diu el proverbi castellà: "Madrenohaymásque unayatiteencontréen la calle" m'ha costat anys entendre aquesta frase però des de que sóc mare l'entenc i la comparteixo! No hi ha amor més gran i més bidireccional que el de una criatura a la seva mare i el d'una mare a la seva criatura perquè durant una llarga etapa els cal ser una sola persona.

Per cert, suposo que i heu llegit el títol no enteneu res. No us preocupeu cap de vosaltres coneixeu a aquest senyor: Josep Gutiérrez Roig, ni falta que us fa per cert. És el meu veí del cinquè primera. Quan em deien que les nenes estaven emmarades i feien massa teta els deia: "I de qui han d'estar del veí del cinquè????? Però si ell no té tetes!!!"