Som la llet

Alba Padró i Arocas

El José, tan petit i en plena crisis (III)

Doncs sí hem arribar a la crisi dels tres mesos i és un moment crític per moltes lactàncies, incloses la de la Norma i el José.

Dilluns a la tarda em va trucar la Norma per dir-me que creia que es quedava sense llet. Per les que us heu perdut detalls aquí podeu seguir el fil. El nen creix bé, ja pesa 4 quilos i el dia 21 fa quatre mesos!! I per mi que estigui en plena crisis dels tres mesos és molt bona notícia. La Norma no s'ho acaba de creure però és genial. Demostra que el nen està evolucionat com li toca i que no hi ha rastre de problemesneurològics per la seva prematuritat.

Als tres mesos, les nenes poden començar cap als dos mesos i mig i els nenes poden començar cap als quatre mesos, hi ha molts canvis, aquests canvis modifiquen tant la manera de produir llet per part dela mare com el comportament de la criatura. És un moment de conflicte on moltes lactàncies perillen.

Cap als tres mesos el cervell del nen comença a créixer a passos de gegant, les connexions neuronals es multipliquen. El nen s'adona que a part d'una teta davant del nas, si mou una mica el cap veu i sent tot un món nou, que per suposat l'interessa molt. Les criatures deixen de mamar per veure el quadre que hi ha a la paret, per girar-se a veure qui entra per la porta, per somriure a la mare... Tota una estampa. Es produeixun despertar dels sentits.

A més els nensals tres mesos jasón uns experts "mamóns"poden buidar el pit en pocs minuts, en dos o tres minuts, i no voler succionar més. I és clar les mares que som tossudes de mena insistim per què mamin més. Els col·loquem de nou al pit i no el volen,tampoc volen l'altre i el nen protesta, plora i sembla que es vol apartar del pit, que rebutja el pit. Lluita muntada! Per més inri les criatures als tres mesos només mamen amb ganes mentre dormen, de nit no hi ha crisis.

També es posen les mans a la boca fins que es provoquen nàusees i a vegades regurgiten llet. Moltes mares associen aquestes mans a la boca amb la gana i pensen que el nen està mort de gana quan el que fan és començar a descobrir el món a través de les seves manetes. Per cert, fan baba com cargols i no, no és per les dents.

Els pits també fan de les seves. Són llestos i comencen a entendre com va això de l'oferta i la demanda i opten per fabricar llet només quan la criatura la demana. D'aquesta manera la sensació de pits a tope es deixa de notar. Els pits són dues figues, tous i buits. I sí, en realitat són buits perquè la llet ja no s'acumula al seu interior no per què no tinguem llet o la llet es retiri només és qüestió d'organització interna. Quan el nen mama la llet no és allà esperant-lo, li cal esperar uns minuts perquè el cos la fabriqui i li arribi. Aquesta espera fa que la criatura es desesperi, plori protesti, s'enfadi... i les mares es desesperen amb ells al no entendre què passa. A més la majoria de criatures guanyen menys pes el que reforça la idea que falta llet.

Fem un resum:

  • Pits tous
  • Nen que plora i que sembla que no vol el pit
  • Nen que mama molt ràpid, mama fent xarrups i guanya menys pes.

Com a resultat; moltes mares deixen de donar el pit o comencen a complementar amb llet artificial. D’aquesta manera tenim tots números d’acabar amb la lactància materna quan en realitat no passa res. Només cal tenir paciència, esperar que la crisi s’acabi (aquesta és llarga, dura un mes) i saber que tot va bé i que de cop un dia la criatura tornarà a mamar “bé”.

El dimecres van venir a veure’m. El José està preciós, gran, despert, somrient i en plena crisis! A més és un nen llest. Es veu que em va escoltar durant els mesos d’embaràs i sap que la teta és el millor i per evitar que li foti la pallissa, fa unes setmanes que no vol saber res de la llet hidrolitzada, tot i així la Norma només li donava 30-40ml de llet artificial al dia,ara només vol teta!!!

Aquí podeu veure comfa teta!

La Norma ha aconseguit relactar-lo i fer una lactància exclusiva . Ha estat una lluitadora, és clar amb una mare tan valenta el José no podia ser menys!