Som la llet

Alba Padró i Arocas

Impotència

És un sentiment tant frustrant, tan complicat de gestionar! Perquè si tinc la clau, si tinc la solució, he de callar?

-

Un dels temes que més ha evolucionat aquests últims anys és el nostre coneixement sobre les infeccions que es produeixen dins la glàndula mamària.Fins fa uns anys sospitàvem que tot dolor: agut i punxant que malmetia la pell i la tornava rosada i brillant eren càndides.

La càndida és un fong que viu a les nostres mucoses i pensàvem que aquest mateix fong també podia viure a la pell i dins els conductes i causar tot aquest dolor.Les investigacions del Juan Miguel Rodríguez han demostrat que les càndides no poden viure a la pell del mugró ni poden viure als conductes galactòfors, i ha provat que el que causava tot aquest malestar i dolor eren bacteris.

Els bacteris (estafilocos, streptococs i bacteris làctics)viuen a la glàndula amb harmonia i formen part de la llet materna. Però si se’ls produeix qualsevol destorb: antibiòtic post o intra part, clivelles, succió deficient, una baixada de defenses.... uns bacteris comencen a dominar per sobre els altres i s’apoderen de tota la glàndula i entapissen i inflamen els conductes.Això produeix fiblades, un dolor agut i penetrant.

Es produeix en aquest moment una disbidosi, un desajust bacterià que tot sovint no és visible i no dona més símptomes que dolor.Això fa que molts professionals no sàpiguen relacionar aquest dolor amb cap patologia concreta:no és cap clivella perquè no hi ha lesions al mugró,no és una obstrucció perquè no hi ha cap zona indurada, no és una mastitis perquè no hi ha febre ni envermelliment..... Per tant no és res, només és dolor i ja se sap que alletar fa mal*. Cap a casa i aguanta mama! O posat aquesta crema (antifúngic) perquè són càndides. O si tens molta “sort” et recepten antibiòtics que tot i ser els protocol·laris no són efectius.

Però jo i pràcticament totes les assessores sabem què està passant, sabem que el mal que té aquella dona no és normal, sabem que no són càndides i que el dolor que sent la mare és real i terrible i que el que té és una infecció bacteriana. Tan simple com això.

Però ni jo ni la majora d’assessores som metges, que són els únics que poden receptar, per tant la sensació d’impotència és terrible. Sé què tens, sé que et fa mal, sé la solució, però no t’ho puc dir. El món al reves!

En algun cas he intentat fer una mena d’informe per escrit al metge o la llevadora explicant què li passa a aquella mare. I sabeu per què ha servit... Doncs per res. Qui sóc jo? Una simple auxiliar, una simple assessora, una simple IBCLC!!La impotència és un sentiment terrible! La sensació d’indefensió i la ràbia m’inunden!

He de dir abans de seguir que cada vegada hi ha més metges i llevadores que s’atreveixen a preguntar i confien en el que els diem i recepten els antibiòtics orals i les cremes que calen a les mares però encara són una petita minoria.

L’automedicació no és recomanable, n’estic segura al 100%b i sempre cal consultar al metge. Però quan el metge et dóna l’esquena o no et dóna resposta no tens més remei quefer la teva si vols seguir amb la lactància.

Aconseguir els antibiòtics que s’han demostrat eficaços en aquests casos acostuma a ser extremadament difícil perquè en primer lloc no formen part del protocol i en segon es consideren antibiòtics pocs segurs durant la lactància. Ull: els vademècums els consideren pocs segurs, perquè s’ha demostrat que són perfectament compatibles amb la lactància materna i que es poden prendre sense deixar o interrompre l’alletament.

En els últims anys però, hem vist que hi ha una opció de tractament en terra de ningú, els probiòtics. Els aliments probiòtics d’on finalment passen a la glàndula mamaria i la equilibren. Contenen aquesta classe de microorganismes i, per tant, sónsón aliments amb microorganismes vius addicionats que romanen actius en l'intestí i exerceixen importants efectes fisiològics. Ingerits en quantitats suficients, tenen efectes molt beneficiosos, com contribuir a l'equilibri de la flora bacteriana intestinal de l'hoste i potenciar el sistema immunitari. Poden travessar el tub digestiu i s'adhereixen a la mucosa intestinal

aliments probiòtics els iogurts frescos, llets fermentades, quefir....

Però no serveixen tots i els que han demostrat efectivitat són els lactobacils reuteri que ja formen part de la nostra flora intestinal. Els reuteri estan una mica en terra de ningú, no són un medicament, no són vitamines, no són un aliment.... potser un complement alimentari??? Així doncs podem recomanar-los i sabem que són eficaços.

Comercialment podeu trobar tres preparats (incloc la posologia que hem vist que funciona):

CasenBiotic sobres: 2/3 sobres al dia

Aquilea Intimus: 2 pastilles al dia

Reuteri Gotas: 10 gotes al dia

Els probiòtics funcionen molt bé en cas d’infeccions lleus o moderades, això sí hi ha mares que els han de prendre de manera intermitent mentre dura la lactància perquè sovint no poden trobar qui els recepti l’antibiòtic adequat per vèncer totalment la seva infecció i quan els deixen de prendre la glàndula empitjora.

*ALLETAR NO HAURIA DE FER MAL. SI FA MAL, QUELCOM NO VA BÉ!