Criatures 02/08/2015

"Ho tornaria a repetir"

2 min

- Avui una mare que fa balança i mira enrere per mirar cap endavant. "Hola Alba, sóc una mare més que des del cor vaig decidir donar el pit a la meva filla que va néixer el dia 1 de juliol del 2014. Va pesar 3,900Kg! Va néixer el mateix dia que jo! Al final em van programar un cesària perquè ja complia les setmanes i no tenia contraccions... Tot va anar molt bé, una mica atabalats perquè ja tenim un altre nen de 3 anys. Ell també va néixer gran i vaig fer lactància mixta fins als 3 mesos. Però avui m’agradaria explicar-te la meva experiència amb la nena. Vaig començar la lactància donant-t’ho tot. Aguantant el dolor de la cicatriu, les clivelles dels pits, sense poder-me moure, amb sonda, amb drenatge... Per sort ja ha passat i em vaig recuperar molt ràpid. Oblidant els dolors i observant la preciositat que havia nascut. A la Clínica mamava molt bé la nena però al passar uns dies no volia mamar asseguda, només volia mamar si jo m’estirava al llit. Amb la desagradable sorpresa de diagnosticar-li torticolis i maluc luxable. Jo em pensava que no tenia prou llet, que no volia prendre el pit i resulta que no podia girar el cap! De mica en mica es va solucionar, tot i que encara té el cap inclinat degut a la torticolis. És una nena que menjava poquet i no es queixava gaire per menjar. Durant unes setmanes no va agafar pes i vaig haver d’afegir algun biberó, dos o tres al dia, tota la resta del dia i la nit era lactància materna.Després va arribar el pitjor, la incorporació a la feina. M’hauria agradat poder gaudir d’estar més temps amb la meva filla... Vaig pensar que incorporar-me a la feina seria el final de la lactància i jo no volia de cap manera que això passes. Varen anar passant els mesos i continuàvem amb la lactància fins arribar als 10 mesos. Les dos ens vàrem esforçar molt i n’estic molt orgullosa. Em va ajudar molt dormir amb ella, abraçar-la i establir moltes estones de contacte amb ella. També llegir molt sobre la lactància materna, és molt important informar-se bé i no fer cas de les recomanacions distorsionades que fan complicar i inclús interferir negativament durant el procés de la lactància. Si es vol es pot, amb paciència i esforç i sobretot amb molt d’amor. Quina connexió més especial que s’estableix durant la lactància, s’ha d’aprofitar al màxim i disfrutar-la perquè no és per sempre. És donar vida, amor, regalar salut... Com recordo que tristos aquells dies que jo li oferia el pit i ja no volia... Però em sento feliç tot i les dificultats que es varen presentar al llarg del camí i ho tornaria a repetir. Gràcies Alba."

stats