- Parir i alletar és cosa de dones però si temptem als homes no podem esperar altra cosa... I més si els posem el caramel a la boca! En un forat del Congrés de FEDALMA ens vam trobar: la Rita, el Carlos Gonález i una servidora. Estàvem comentant temes de lactància entre bambolines quan el Carlos ens va parlar d'un estudi al Regne Unit que explicava que uns dels motius de la baixada en els índexs de lactància en aquest país era que els homes també volien alletar. Quehaviem venut massa les meravelles de la lactància i ara el missatge es trastocava!
Fa uns dies una mare d’una criatura de 15 dies em deia que la seva parella volia participar sí o sí en l’alimentació de la criatura, que ell també volia experimentar i gaudir de totes aquestes coses meravellosoes que se senten quan alletes la criatura. Evidement ell no es referia a donar-li el pit, però volia que la mare es tregués llet i ell s’oferia a donar-li a l’hora que la mare cregués convenient.
Certament, després de rumiar una mica, m’he adonat que realment i com en altres casos ens hem complicat la vida nosaltres mateixes i hem venut el producte malament!
Perquè imagineu que us presenten quelcom que us agrada MOLT (aquí cadascú que triï de les seves preferències) i us fan propaganda de les meravelles del producte en questió, de com de bonic serà gaudir-lo, de com us agradarà fer-ho... I quan us han entabanat i fet la boca aigua us diuen que us caldrà esperar un mínim de dos anys per poder gaudir-ne! Apa patada als baixos!
No em digeu que no farieu tot el possible per aconseguir el que voleu, ni que sigui una mica? No em direu que no farieu mans i mànigues per poder fruir-ne ni que sigui una miqueta? Qui pot tenir tantísima paciència! Doncs justa, això és el que hem fet amb els pares*, ells han sentit a dir per activa i per passiva que alletar és una meravella i també ho volen intentar, volen alimentar a vegades sense tenir present que l'alletament matern implica continent i contingut!
Nois l'única tasca que només podem fer nosaltres és alletar, tingeu paciència i busqueu opcions per enfortir el vincle. Alletar és la nostra tasca però hi ha moltes tasques més relacionades amb el nadó que estarem encantades de compartir o cedir-vos.
Us hem fet creure que alletar és una activitat sublim que no hi ha res més tan meravellós com alimentar la criatura. Certament les altres feines no són tan reconegudes ni agradables però cal fer-les i el que us hem explicat és que les dones ens delim per veure-us fent aquest paper: El de PARE de la criatura.
Canviar bolquers cada hora, passejar a altes hores de la matinada passadís amunt i passadís avall, banyar la criatura i acabar xop... no són feines tan excelces com alletar però us podem assegurar que amb el temps tindran la seva recompensa. Perquè cal mentalitzar-vos que la relació del pare amb la criatura madura més a poc a poc, és un pèl més lenta. Amb la mare acostuma a ser amor a primera vista però als pares us cal de treballar-vos-ho. Si no aboneu ni regueu aquest vincle no tindreu res de res i no podreu esperar tenir res de res. Per tant al pare/parella li toca currar-se els dos primers anys de vida de la critaura. Com qui planta una olivera, que creix lenta però forta i resistent.
Per cert perquè ho sapigueu quan les mares us observem fent tasquesrelacionades amb la criatura de bona gana; ens conmou i ens enamora!
-
*És evident que no tots els homes volen compartir l'alimentació de la criatura i també que hi ha parelles de mares. A l'entrada he parlat d’homes perquè pels casos que conec les parelles de dones que volen compartir la lactància el que fan és induir la llet i així poden gaudir-la al 100%
