Som la llet

Alba Padró i Arocas

Hiperqueratosis benigna del mugró

La primera vegada que vaig veure aquesta patologia del mugró va ser fa dos anys en un curs de formació que vaigfer a Galícia. Vam poder descobrir, gràcies a l'ajuda de Raquel Martín Calvo, que allò que no sabíem què era tenia aquest nom tan complicat.

L'hiperqueratosi de l'arèola i /o el mugró (HAP) és una dermatosi rara, benigna i d'origen desconegut, caracteritzada per un engruiximent berrugós i hiperpigmentació persistent de l'arèola, mugró o ambdós. La lesió usualment és asimptomàtica, no interfereix amb el funcionament fisiològicdel pit.

No existeix tractament específic, en part, perquè es desconeix la patogènesi d'aquesta condició. Hi ha molt poca informació al respecte així que aquesta entrada em sembla tot una novetat, crec que vital per poder ajudar a moltes futures mares que ho estiguin patint sense saber què és ni si poden o no alletar.

La Lydia ha tingut l'amabilitat d'aportar el seu testimoni ila foto de l'esquerra.L'Aroa les fotos del seu mugró fetes fa dos anys. Gràcies a les dues.

"El meu nom és Lydia, tinc un fill de 2 anys i 4 mesos que encara pren pit. Estic embarassada de 7 mesos.Al començament de l'embaràs vaig començar a notar com la sensibilitat dels pits s'aguditzava, com en qualsevol embaràs al primer trimestre... Quan en Yago mamava sentia una mica de molèstia però tots dos seguíem gaudint de la lactància. Cap al tercer mes aproximadament la molèstia es va fer més forta, sobretot al pit esquerre. Vaig començar a informar-me i vaig esbrinar que era una cosa completament normal durant l'embaràs, les dones podem patir el que s'anomena "agitació de l'alletament",i es tracta en una mena de rebuig natural quan es dona pit durant l'embaràs*. La situació em va portar a deslletar en Yago del pit esquerre perquè la molèstia havia passat a ser dolor, un dolor que s'assemblava al pas de mil agulles pel mugró cada vegada que en Yago es prenia al pit. Només enganxar-se i començar a succionar, l'havia d'apartar completament perquè no ho podia suportar. Em vaig començar a fixar més en el pit que em feia mal i vaig descobrir que tenia com unes berrugues de color més fosc, però no li vaig donar més importància.

Amb una companya del grup de lactància en el qual participo vam pensar que podria ser que tingués una infecció bacteriana i vaig contactar amb l'Alba Padró i li vaig enviar unes fotografies, no de gaire bona qualitat, però per intentar esbrinar si la causa del dolor podia ser una infecció. Vam decidir prendre un tractament d'uns quinze dies amb Casen Biòtic, un probiòtic natural per tractar les infeccions de pit. La cosa no va millorar i vam voler seguir investigant, però era impossible enviar una foto amb més detall i no estàvem físicament a prop. Vam quedar que durant el Congrés de Fedalma de Castelldefels en el que coincidiríem ho veuria amb més calma. Ja estava de 6 mesos i el pit esquerre cada vegada estava pitjor, i en el pit dret començaven a sortir les mateixes berrugues... La cosa s'anava complicant per moments, però tot i així en Yago seguia mamant, tot i que molt poc.

En el Congrés ja va ser tot més fàcil. L'Alba de seguida que va veure el mugró ho va tenir claríssim: Hiperqueratosi benigna del mugró. Per fi, després de tants mesos, sabia que era el que tenia, ja anàvem avançant. La hiperqueratosi del mugró es tracta d'un problema dermatològic no gaire habitual que té una possible causa en alteracions hormonals. Jo tinc ovaris micropolíquistics i ja em començava a quadrar tot, amb l'embaràs s'afegeix un altre gran canvi hormonal i això pot produir que surtiHAP. Al ser una cosa tan poc comú no existeix cap tipus de tractament estipulat, tot i que es podria tractar amb algun tipus de corticoides. Ara només faltava esperar i consultar amb altres professionals. El següent pas era anar a veure el dermatòleg. També hi havia la possibilitat que amb el canvi hormonal del part la cosa es solucionés sola, però el tema em preocupava força, la meva gran por era no poder donar el pit al petitó que ve en camí. En Yago ja es negava a mamar de l'altre pit perquè es va adonar que també tenia "pupa", i fins i tot va estar dos dies sencers sense mamar. Vaig posar-me en contacte amb la llevadora que em porta el seguiment del meu embaràs i que m'atendrà el part a casa i vam mantenir una conversa molt intima i sincera sobre les meves preocupacions, també podia haver algun component emocional, algun bloqueig. Les seves paraules em van ajudar a relaxar-me i tranquil·litzar-me i això va ser la clau. En qüestió d'una setmana i abans de la visita al dermatòleg les berrugues del pit que tenia pitjor van començar a caure soles. Al pit dret ja van deixar de sortir de noves. En Yago va tornar a voler teta. I ara sembla que el tema s'està solucionant sol, i ja penso que podré gaudir d'una nova lactància amb el meu petit Noel, que naixerà a mitjans de setembre, i si tot va bé, fins i tot podré veure els dos germanets compartint una cosa tant especial com és el pit de la mare.

Amb el meu testimoni vull agrair a l'Alba Padró, al pediatra Luís Ruiz, a la Patricia López i la Rita per la seva amabilitat i atenció i sobretot agrair a la meva llevadora Carme Llopart per les seves paraules."

*Durant la gestació la sensibilitat del pit augmenta per la modificació hormonal que es produeix