Som la llet

Alba Padró i Arocas

Hi ha qui té molta mala llet, aquesta és la qüestió!

-

Ahir la tarda sense cap mena d’inspiració per aquesta entrada d’avui la meva estimada Maria Nicolau em va passar un enllaç per fer-hi una ullada. I mira per on el mal de fetge que em va produir va ser immediat!

Senyora Montserrat Bradford em sap greu però no sóc gens tel·lúrica ni amiga de les àurees envoltades d’encens. Entenc que hi ha qui pot professar aquesta fe i ho puc respectarfins a cert puntsempre i quan la seva fe noataqui l’evidència científicani el sentit comú.Llegir segons quines afirmacions em fa mal d’ulls i a més m’indigna.

El títol de l’article és: Tenir bona llet o mala llet, aquesta és la qüestió!

Per un moment pensava que parlaria de sentiments però si l’article ha estat publicaten un portal anomenat “Ets el que menges”, la cosa és complica. I sí, parla de lactància materna, de com tenir bona llet i evitar, a través de l’alimentació de la mare, la producció de “mala llet”. Al·lucinant i cert, la senyora Bradford ens parla de com millorar la qualitat de la llet, el que segons ella determinarà l’estat vital de la criatura.

Tinc els ulls com plats!

Parlar de llet materna de qualitat a aquestes alçades del campionat em fa vergonya a la vegada que m’indigna. Està demostrat científicament (per cert que en el text d’aquesta senyora no hi ha cap mena de referència a l’evidència científica) que fins i tot les maresamb desnodrició moderada fabriquen llet de qualitat pels seus fills, la llet és perfectament vàlida.

És cert que hi ha certes substàncies com la cafeïna que si la mare pren en excés (EN EXCÉS) poden afectar el comportament de la criatura i causar-li irritabilitat. Per fer-ho encara més xupialucinamandarines ella parla d’energia ¿? A través de la llet (os pedrer el que s’ha de sentir):

Bradford insisteix en la importància de conscienciar les mares que la criatura actuarà segons l’energia que rebi en cada presa: “Si mengem dolços, sucres refinats i bevem refrescos, el nen es mostrarà inquiet i necessitarà mamar molt sovint perquè aquella llet no l’atiparà. Si, en canvi, optem pels carbohidrats, proteïnes vegetals, caldos i líquids energètics –llet d’ametlles o de cereals (quinoa, civada o arròs)–, el petit allargarà les preses i es mostrarà més tranquil”, afegeix.

M’ha calgut llegir-ho un parell de vegades! En què es basa per fer tal afirmació? Però no us penseu que la cosa queda aquí, ella segueix:

Segons Bradford, si la mare abusa de “l’aigua i les amanides”, la llet serà massa líquida i poc nutritiva; si, en canvi, abusa dels sucres ràpids, els estimulants o els greixos saturats (embotits, carns o formatges), aquesta llet serà groguenca, massa espessa i de gust fort.

La llet líquida per prendre aigua o amanides? No sé si riure o plorar! Llet espessa i de gust fort????

Estimada senyora Bradford, ha de saber que la glàndula mamaria és una mena de fàbrica precisa que fa milions d’anys que fa servir la mateixa recepta. Sí que és cert que hi ha determinades substàncies que en el cas de no ser ingerides no seran presents en la llet ja que la glàndula per sí mateixa no les pot sintetitzar: AGE, certes vitamines.... però d'aquí a pensar que ens cal fer malabarismes amb la dieta i va un tros!

És cert que és important tenir una dieta saludable, de fet com a qualsevol moment de la nostra vida, però pensar que la mare lactant ha de seguir aquestes dietes estrictes i estranyes no ens ajuda a animar a les mares a donar el pit, més aviat al contrari!Afirmar que la llet dequalitat aconseguirà per sí sola que el nadó s’engreixi de manera adequada, que dormi d’una tirada o es mostri tranquil i tingui digestions fàcilsfa pensar a totes les mares que la seva dieta no és adequada i per tant la seva llet no és de qualitat per què, que aixequi el ratolí quitingui un nadó que dormi d’una tirada, que es mostri sempre tranquil o que augmenti de pes tant com el pediatra voldria!

I per demostrar que de lactància en sap menys i res, segueix afirmant coses tan estúpides com aquestes:

(...)verdures que generen gasos i flatulències (col, bròquil, coliflor, ceba) i aliments amb gustos forts (com l’all o la ceba crua), perquè podrien donar mal gust a la llet.

El mite dels aliments flatulents és més vell que l'anar a peu! Els sistemes digestius de la mare i la criatura són independents, per més col que mengi la mare la criatura no s’assabenta de res!

He de confessar que finalment he fet el tafaner al seu currículum buscant on s’havia format com a nutricionista i he confirmat les meves sospites de nutricionista no en té res de res, i sento encara més indignació quan llegeixo que té un llibre del que parla de lactància, quina mala llet!