Som la llet

Alba Padró i Arocas

"Hi ha llets dolentes, llets de poca qualitat"

És una de les afirmacions que sempre m’ha fet riure. Cóm se sap que una llet és dolenta? Jo a vegades tinc molta mala llet ( res, molt de tant en tant), això és el que volen dir? Imagino que no.

Així doncs si la qualitat de la llet no es mesura pel caràcter de la mare, de quina manera és mesura? Cóm ho sap la gent que la seva llet no és bona? Es veu a la cara?

Tots hem sentit allò de “És que té una llet que sembla mantega” o per contra “Té la llet aigualida i clara”. Aquestes afirmacions sorgeixen de l’observació de la llet. Si es mira la llet que surt al principi de la presaés aquosa, clara, a vegades té un to blavós. Al final de la presa la llet és greixosa, densa i molt blanca. Per tant l’observació de la llet no pot ser concloent a l’hora de valorar la qualitat de la llet. Aquestes variacions en l’aspecte i la textura són normals, mireu la foto, una és de llet extreta al principi de la presa l’altre al final.

Hi havia un metge que valorava la qualitat de la llet d’aquesta manera:

Li deia a la desprevinguda mare que es tragués una mica de llet i la fiques en un pot. A la consulta vessava unes gotes de la llet dins un gerro d’aigua que tenia per les flors. Si la llet es dissolia ràpid era que la llet no era de qualitat.

Sense paraules, i si, he dit que aquest senyor era metge.

Suposo que es considera que la llet és dolenta quan el nen no s’engreixa, quan creix poc, quan demana més aviat del que és pensa que ho ha de fer.... és més fàcil donar la culpa a la qualitat de la llet i per tant posar en dubte les capacitats maternes, que buscar altres causes: un tel a la llengua, horaris rígids, malaltia del nen...

De la mateixa manera que no hi ha (encara) vaques que produeixen llet entera, semi i descremada; la llet humana manté un rang calòric, de 70 a 76 kilocalories per 100ml. Sabeu les calories de la llet de vaca entera? 68. Sense comentaris.

La glàndula mamaria és una fàbrica, utilitza la sang materna per fabricar llet i a més és capaç de sintetitzar la resta de components. És una factoria a ple rendiment.

L’únic que la glàndula no pot fabricar per ella mateixa són els àcids grassos de cadena llarga i el iode, per tant cal consumir aquestes dues substàncies.

Els àcids grassos de cadena llarga sónaquests tan famosos que ara s’afegeixen a tots els aliments processats: DHA, ALA... Tots aquests greixos son bàsics pel desenvolupament del cervell i la retina de la criatura. Així la mare hauria d’augmentar l’ingesta durant la lactància per poder garantir quela criatura estarà cobert.

Però la bona notícia és que el cos de la mare té reserves d’aquets greixos, per tant la glàndula pot aprofitar-los. Això si cal reposar-los amb una dieta rica en peix i fruits secs, lli si agrada. D’aquesta manera assegurem que a la llet no li falta res i no ens podràn acusar de tenir la llet dolenta. La mala llet ja em vist que és un altre tema.

També cal augmentar l’ingesta de iode a 200 micrograms al dia durant l'embaràs i la lactància. Si la mare no menja peix de manerahabituali no consumeix sal iodada ( mireu l’envàs de la sal que expliciti que porti iode) cal prendre iode en comprimits per assegurar que els valors de la mare seran correctes i per tant els de la criatura també.

En Resum: Tenir llet dolenta o de mala qualitat no té sentit biològic. La natura encara no sap que hi ha llet artificial que pot alimentar els nens, per tant no es pot permetre que les mares tinguin llet dolenta o de poca qualitat. Si un nen no augmenta de pes la causa no és mai que la llet sigui dolenta o de mala qualitat.