Som la llet

Alba Padró i Arocas

Hg

A vegades m'agafa una por terrible ipenso que no tindré temes pel bloc, i no podré quepublicar... Però res més lluny de la realitat!

La setmana passada em va trucar una mare d'una criatura de 10 mesos. Havia anat al pediatra i es va trobar amb un pediatra "nou" que li va dir que li calia deslletar immediatament ja que estava intoxicant a la seva criatura.

La raó?

Doncs aquesta mare tenia uns queixals empastats amb amalgama de mercuri. Apa ja tinc entrada, si és que pateixo per res!!!

Com sempre anem a pams, en primer lloc ens cal saber què són les amalgames dentals:

L'amalgama dental és un material de farciment dental utilitzat per omplir cavitats causades per la càries dental. S'utilitza des de fa més de cent anys. L'amalgama és una barreja de metalls, compost de mercuri líquid i en pols amb un aliatge de plata, estany i coure. Aproximadament el 50% de l'amalgama dental és mercuri. Els empastaments dentals d'amalgama són també coneguts com "empastaments de plata" per la seva col·loració platejada. Les amalgames dentals són resistents i de llarga durada, pel que són menys propenses a trencar-se, per aquest motiu van ser tant utilitzades.

També ens cal saber que hi ha diverses formes químiques de mercuri:

  • Mercuri elemental: És el que podem trobar als termòmetres. No s'absorbeix pràcticament per via oral. Però s'absorbeix per via inhalatòria. És la que s'utilitzaperlesamalgames.
  • Mercuri inorgànic: És el que podem trobar a les piles o com agent antibacterià. S' absorbeix malament per via oral.
  • Mercuri orgànic o metil-mercuri: Forma part de fungicides. S'absorbeix bé per via oral. És el que contamina peix i marisc, aquest mercuri es tendeixen a acumular al cos.

La dieta materna és amb diferència, la principal font de mercuri de la llet materna. Els estudis han demostrat que les mares que consumeixen grans quantitats de peix tenen uns nivells més alts de mercuri a la seva llet. Els nivells de mercuri en la llet materna són aproximadament un terç del nivell de mercuri en la sang de la mare. El mercuri però, no s'acumula en la llet materna.

Tambéaclarir que al igual que amb altres agents contaminants del medi ambient, la nostra exposició al mercuri comença abans de néixer. Cal deixar clar que la major part de l'exposició al mercuri d'un nadó es produeix durant l'embaràs a través de la placenta.

Sembla que el mercuri en la llet maternaen els primers mesos de la lactància és degut als compostos inorgànics de mercuri, comles amalgames dentalsde la boca de la mare. No obstant això, després de dos mesos de lactància, el mercuri trobat en la llet es va deure principalment al metil-mercuri associat amb el consum matern de peix.

La FDA ha revisat l'evidència científica disponible per determinar si els baixos nivells de vapor de mercuri associat amb les amalgames dentals són una causa de preocupació. Basant-se en aquesta evidència han considerat que les amalgames dentals són segures per adults i percriatures de més de 6 anys.

La quantitat de mercuri mesurada en els cossos de les persones amb empastaments d'amalgama dental estan molt per sota dels nivells associats amb efectes adversos per a la salut, fins i tot en els adults i els nens majors de 6 anys que tenen quinze ( 15!!) o més amalgames. Els estudis clínics en adults i nens de més de 6 anys no han trobat cap relació entre les amalgames dentals i problemes de salut.

La quantitat estimada de mercuri en la llet materna atribuïble a l'amalgama dental és baixa i està molt per sota dels nivells de la ingesta oral que l'Agència de Protecció Ambiental (EPA) considera segures.

La FDA conclou que les dades existents donen suport a la conclusió que els nens no estan en risc d'efectes adversos per la salut al ser alletats per mares exposades a vapors de mercuri de les amalgames dentals.

Us deixo una llista d'estudis que podeu consultar en part o en la seva totalitat:

Efectes dels empastaments d'amalgamaen les concentracions de mercuri en el líquid amniòtic i la llet materna:

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/2257818?dopt=Abstract

Mercuri en la sang humana materna i del cordó, la placenta i la llet:

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1257258?dopt=Abstract

Mercuri, plom i cadmi en la llet humana en relació a la dieta, els hàbits de vida i les variables sociodemogràfiques a Madrid:

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21696802

Concentració de mercuri en la llet materna com a resultat dels empastaments d'amalgama i els hàbits alimentaris:

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9600805

La controvèrsia de l'amalgama. Una anàlisi basat en l'evidència:

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11258092?ordinalpos=16&itool=EntrezSystem2.PEntrez.Pubmed.Pubmed_ResultsPanel.Pubmed_RVDocSum

Mercuri, exposició prenatal i postnatal, la lactància materna i el desenvolupament neurològic durant els primers 5 anys:

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19506431

Això sí, si penseu en canviar-vos les amalgames és millor que espereu a deixar la lactància perquè podeu inhalar els vapors que es produeixen en el moment de retirar-les, que recordeu que s'absorbeixen pràcticament en la seva totalitat i arriben a la nostra sang i per defecte a la llet.

Per cert, la llet artificial també té mercuri, no us penseu que les vaques estan lliure de pecat!

Apa doncs, si el metge us diu que us cal deslletar per les amalgames ja sabeu que dir!I pregunteu-li si també us cal deixar el peix per seguir la lactància.