Som la llet

Alba Padró i Arocas

Gent, tinc dos vicis!

Sí noies, tinc un parell de vicis confessables. El bar Cañete i la xocolata. I si combino el vici: barreta de xocolata negra amb fruits secs un divendres a la nit al Cañete...Em perdo!

Ara ja no tinc excusa que ja no sóc mare lactant, però si hagués conegut les barretes de xocolata del Cañete en període de lactància, o ells es feien rics o jo petava!

La xocolata acostuma a ser el vici prohibit de les mares lactants. És que no hi ha dret ens ho prohibeixen tot si donem la teta: el tabac, l'alcohol... I per postres no tenim ganes de sexe ni de rock and roll, com a mínim poder-se donar un gust amb la xocolata, no?

Si, avui ho confesso. Vaig comprar xocolata d'amagat durant tota la meva lactància. Sí, ho confesso, sóc addicta! No ho podia evitar. En calia aquella pressa de xocolata, dolça o un puntet amarga, amb galeta o amb gust de menta, amb ametlles o farcida de muse ( de xocolata és clar), blanca, amb llet, o fins i tot en moments de desesperació Lacassitos!Sí noies sóc "xocolataadicta" i és força greu!

Com tota adició no era (és) controlable. Posar-me a donar pit i començar a desitjar anar a la neveraera un reflex condicionat. Se'm feia la boca aigua! Vull xocolataaaaaaaaaaa!!!!! Quin vici, per favor, quin vici!

Com ja sabeu amb la primera lactància jo de teta poc en sabia. Anava fent de manera intuïtiva i rebia per totes bandes consells fora de lloc. I fins i tot una amable i setciències de caixera del súper, un dia em va alliçonar. Primer es va encarregar de descobrir si alletava, gens subtilment per cert:

-Te la cries tu?-Em va etzibar una tarda.

-Sí!-Vaig respondre orgullosa i confiada-I la xocolata que compres. Per qui és?

Em sentia com si l'hagués robat. M'havien enxampat i no m'imaginava que darrera aquella pregunta innocent i casual m'esperava un discurs sobre la no necessita de consumir xocolata mentre alletava.

La seva teoria principal és que a la xocolata tenia no sé quina substància que era excitant i que si jo prenia tanta xocolata la nena aniria com una moto tot el dia! Segons ella havia de deixar de consumir xocolata com abans millor per no tenir una nena moguda com un puça hiperactiva.

I és clar, aquí el meu nou títol de mare-culpable va aparèixer! Si tot passava a través de la llet estava omplint a la meva filla de no sé quina substància que era molt i molt perjudicial per ella.

I és clar, quan una té una adició tan greu no en vol parlar. A qui li podia preguntar per quedar-me tranquil·la? En aquella època Sant Google no existia per mi ( caram sí que sóc vella) i encara no tenia la súper Doctora Simó per poder preguntar-li.Així que un dilluns a la tarda vaig anar al grup amb la cua entre les cames amb la intenció de confessar-ho tot. Si em tenia de caure un sermó millor de les col·legues no addictes que d'una caixera del súper o del pèssim pediatra que teníem en aquells moments.

I vaig confessar:-Menjo massa xocolata, sé que es perjudicial per la nena però no ho puc evitar. És que em crida: Menjjjjjjaaaaaaaammm i no puc contenir-me em llanço sobre la rajola i la devoro sense pietat i després tinc uns remordiments horribles i la culpa no em deixa viure...

I la gran Eulàlia Torras em va contestar amb un somriure:

-Doncs jo no em privo de la Coca-Cola i ja ens veus!

Coi! Ella era "cocacolaadite" i jo "xocolaatadicte" i les dues alletàvem i les nostres respectives criatures no semblaven massa afectades. La xocolata és un estimulant lleuger, per tant el posar la criatura com motos era ciència ficció!

La xocolata es va inventar per satisfer les necessitats de les mares lactants n'estic segura! Aporta energia, té una colla d'antioxidants i endorfines, per això ens aporta tant plaer i les mares lactants en tenim l'estoneta de plaer ben merescut, no us sembla?

Ara no sóc mare lactant però cada divendres al vespre després de: l' steak tartar, les gambetes i la morena fregida, les flors d'albergínies farcides, el formatge poyoyo, l'entrapà de calamars del Cañete ... I si ens cap,m'endrapo sense complexes un barreta de xocolata amb fruits secs!Visca el vici!

Pd-Si em busqueu un divendres entre les 19h i les 20 ja sabeu on sóc!