Som la llet

Alba Padró i Arocas

Gènesis 3:16

He sentit un munt de vegades en els relats de les dones que m'expliquen les seves lactàncieslaidea que el dolorforma part de la lactància. Es pot sentir com el dolor ha estat assumit com a part de la normalitat, com a part inevitable de la lactància. Alletar no fa mal, no hauria de fer mal. Si us fa mal no accepteu aquest dolor i busqueu solució.

Lactància i dolor no van de la mà i afirmar que la lactància fa mal, que cal aguantar-ho, que les coses són així hauria de ser inadmissible.Aquesta entrada d'avui ha sorgit d'una vivència de fa mesos. Una mare va venir al grup amb el seu bebè de menys d'un mes. Li vaig preguntar com anava tot i em va dir que li feia mal. Que en un pit no tenia dolor però del pit dret no podia alletar.

La criatura es va despertar i reclamava pit. Li vam demanar si la volia alletar, i de quin pit volia alletar. Va dubtar una estona però finalment es va decidir pel pit que li causava dolor.Vam valorar prèviament la boca del nadó i tenia una succió eficaç, no hi havia rastre de cap tel lingual i col·locava la llengua perfectament superant la geniva inferior i la mantenia en aquesta posició mentre em succionava el dit.

Vam donar-li quatre instruccions bàsiques a la mare, ja que el seu mugró es dirigia cap a l'exterior i tal com ella col·locava la criatura el mugró realitzava una torsió cap a l'interior que era millor evitar.

Li vam recomanar posar el mugró al nas de la criatura i no el mugró a la boca de la criatura ja que el moviment que cal fer aconseguir ficar-se el mugró a la boca permet una major obertura de boca .Es col·locà el nen al pit i començà a plorar. Amb la Cristina, una de les assessores en formació ens vam espantar molt. Vam pensar que tenia un dolor horrible i que plorava desesperada. Li vam preguntar si sentia molt dolor, i entre sanglots ens va dir que no, que nosentia res, que no lo feia mal.

Amb la Cristina també ens vam emocionar al veure les llàgrimes de felicitats, descans i sorpresa de la mare.

Dilluns va venir a saludar-nos al grup d'ALBA al Sol. Ara ja no té dolor, no té dolor des de fa mesos i gaudeix de la lactància. Ara alletar és un plaer per ella ino una tortura com era el dia que ens va venir a veure.

Així que avuiparlem de causes de dolor al alletar. En altres entrades em parlat d'algunes d'elles però aquí us es poso a mode de resum amb l'enllaç, si el tenen, i així ens podem fer una idea ràpida de què pot causar el mal:

Primers 17 dies de vida

Tècnica inadequada

Dificultats de succió

Síndrome de Raynaud

Punt blanc o perla de llet

Processo infecciosos

Processo dermatològics ( em falta entrada)

Embaràs

Ovulació ( em falta entrada)

Aquest resum es basa en un text que vam redactar amb la meva companya Inma Marcos, si el voleu sencer és en aquest enllaç.

El cas de la mare que vam acompanyar amb la Cristina era una tècnica inadequada de lactància. Però com veieu de causes de mastàlgia n'hi ha moltes i de molt variades.

Que la lactància ha de ser dolorosa és un mite. La lactància després dels 15-17 dies de vida no hauria de fer mal.Hi havia un acudit d'un que anava al metge i li deia: "Doctor, doctor; quan poso el braç així em fa mal" i el doctor li diu " Doncs no el posi!" En el cas de la lactància, tot i que podem deixar d'alletar de manera temporal i fer lactància diferida, no podem deixar d'alletar per molt de temps si el que volem és seguir alletant. El dolor és sempre limitant i transforma una cosa plaent i feliç amb un acte de terror i por. No val la pena aguangtar-lo.

El Gènesis ens deia que em de parir amb dolor ( tot i que tampoc és així) però no cal alletar amb dolor, no us ho cregueu!