Som la llet

Alba Padró i Arocas

Felicitats mare

FELICITATSSSSSSSSSS!!!

I no crec que li importés però no us diré quants anys fa! jeje

Jo sóc filla única, aquí em teniu amb poques setmanes en ple concert. A l'època en la que li va tocar tenir fills a ma mare, això del part respectat i l'alletament no estaven precisament de moda! La dels 70 no va ser una bona generació en el tema lactància. Així que vam ser un parell de "fashion victims".

Ma mare sempre explica que plorava molt. I una monja de la clínica li deia "a esta niña pan con tomate le vamos a dar!" Mai havia entès aquesta frase fins que em vaig ficar en aquest món. Als anys 70 els nensens passaven 24 hores sense menjar res, ni una gota de calostre! I tinc bibliografia que ho demostra.El llibre "Guía práctica de mi hijo" publicat l'any 1973 a França i traduït el mateix any en castellà. El vaig substraure de casa dels meus pares i el guardo com una joia històrica.

Detalla com començar la lactància després del part:

"(...) durante las primeras 24 horas se deja al recién nacido en ayunas. Si llora mucho, puede en todo caso sársele una pequeña cantidad de agua azucarada (...) el segundo día debe comenzar la lactancia ( ...) a razón de cuatro tomas solamente"

Però res, no vull parlar del que va pasar sinó de l'àvia que és ara. Bé, a casa ningú li diu àvia, més aviat baba. Així és com la va batejar la Maria quan va començar a intentar parlar i així és com li diem ara tots, tot i saber parlar.

Ha respectat les meves lactàncies tot i que al principi per desconeixement no em podia ajudar massa. Ha anat aprenent sobre el tema a bon ritme i ara sap de què parla.

És més, treballa en una escola. És biòloga i sempre dóna matèries relacionades amb el món sanitari. Doncs bé, cola sempre el tema de la lactància en les seves classes. Sempre hi ha espai per fer veure als seus alumnes com n'és d'important la lactància, per desfer mites que tots arrosseguen i per descobrir-los una nova veritat. A vegades només cal fer comella,el primer pas, obrir la porta i deixar el dubte o la curiositat instaurada en els alumnes.

També és curiós veure com ha triat opcions diferents en el tema son. Jo vaig dormir soleta al meu llit, uns mesos a l'habitació dels meus pares i després a la meva habitació. Diuen que no era ploranera i que dormia força bé. Per contra, ara que és avia, la meva mare ha dormit amb les meves filles quan jo no he estat a casa, collit total! Dos llits junts amb una criatura per cada banda i ben arrapadetes faci fred o calor.

Aquí les teniu la Maria i la baba iniciant l'alimentació complementaria. Si no recordo malament era el segon aliment que tastava, una mica de pera. I no sé qui es divertia més de les dues jugant amb la pera.

Doncs això, felicitats baba!!! Feliç aniversari i gràcies per tot!

T'estimem.