En una entrada anterior
La primera topada amb un pediatra va ser a les dues hores de parir. Aquell homenet es va presentar a l'habitació per llegir-me la cartilla. Baixet, rodonet i amb les ulleres a la punta del nas vacomença el seu discurs.
-Bona nit. Dr. Capelles.
Ho repetia a la vegada que ens donava la mà a tots els presents
-Senyora, ha tingut una nena, està sana pesa 3.450, mesura 50 cm. -Pensa intentar la lactància materna? -Sí... -D'acord. De totes maneres li deixo aquí anotat les indicacions per donar-li llet de fórmula a la criatura....Per si no pot alletar-la. Ens va tornar a donar la mà a tots mentre repetia la mateixa cantarella del inici i sortia cap a la següent habitació.
L'endemà va aparèixer el meu gine a l'habitació per revisar-me. El principal objectiu era aconseguir un pediatra que no fos el Dr. Capelles.
El ginecòleg es va il·luminar i va pensar que potser m'entendria amb una amiga seva pediatra. Això sí abans de marxar em va donar un consell impagable: "Deixa la nena al bressol que és petita però no tonta"
Mira per on ja tenia dues coses clares, el Dr. Capelles no seria el nostre pediatra i el "meu" gine aviat deixaria de ser-ho.
Una vegada a casa vaig intentar contactar amb la Dra. Maria Antònia Simon Ortoll. Però era 24 de desembre i no em va agafar el telèfon així que vaig buscar a la llista de la mútua una pediatra prop del gine, que la revisió de la quarantena la tenia que fer amb ell. I vivia en aquella època enque penses que tots els pediatres són iguals.
Vam arribar d'hora i ens van fa passar a una saleta menjador, sí com la de casa vostra. I ens va deixar. Sols. Espera i espera. Les orles de les parets indicaven que allà i vivia una pediatra però no hi havia rastre de cap ésser viu.
De cop va aparèixer la doctora, era de còmic. Ulleres de cul de got, bata de color gris, allò no era blanc, despentinada... I va començar per la pregunta estrella: La nena menja bé? I jo amb cara de peix bullit.Jo què sabia!?Era la meva primera filla, la meva primera lactància. No era ella l'experta???
Em va pregunta cinquanta vegades com l' alimentava, i jo repetia com un lloro: A-DE-MAN-DA. No ens enteníem era evident.
Així que ens calia buscar-ne un de nou. Per recomanació d'una amiga vaig anar a parar a la mega-súper-consulta fashion d'un pediatra de la zona alta. Jo!!! Jo que anava amb la nena aun fulard i la teta fora. El millor que us puc dir d’aquell pediatra és que tenia una sala d’espera força acollidora.
Mes a mes em renyava perquè no feia res bé. Un mes la nena pesava poc, li havia de donar més pit o fins i tot suplement. Al mes següent la nena pesava massa i li havia de reduir les preseso donar-li aigua, suc o infusions perquè no prengués tanta llet.
Als quatre mesos em va donar el tríptic per introduir alimentació complementaria. Li vaig dir que no. Que OMS-UNICEF i Acadèmia Americana de Pediatriadeien que les criatures han de mamar fins els 6 mesos de manera exclusiva. Allò el va encendre podia veure la ràbia als seus ulls. Va agafar l’historial de la Maria i va apuntar davant meu mentre recitava en veu alta:
LA MARE ES NEGA A DONAR ALIMENTACIÓ FINS ALS SIS MESOS.
Com???? Però si la nena prenia pit! Jo l’alimentava! Estava rodona i sana com una poma!! M’acusava de voler matar la nena de gana???? No sé com vam aguantar fins l’any. Un dia vaig dir prou i em vaig recordar de la Dra. Simon. Vaig aconseguir vista i allà ens vam planta els tres implicats.
A la consulta l'infermera em va fer despullar la nena per poder-la pesar i mesurar. Però és clar deixar una nena d’un any en pilotesté els seus riscos. La Maria va batejar la consulta amb un pipí quilomètric ....... Aixxx, em volia fondre!
Així que quan va entrar per la porta vaig confessar-ho tot com una criminal.
-La Maria té un any, encara mama, dorm amb nosaltres, la porto en un drap d’aquest... I el terra de la consulta és ple del seu pipí!!!!!!
-Fantàstic!- va respondre amb un somriure tranquil·litzador als llavis.
Des d’aquell moment la Dra. Simon és la nostra pediatra. Si ens perdonava aquell riu la nostra relació tenia futur!
Per cert té grup de fans als Facebook i tot!
