Som la llet

Alba Padró i Arocas

Etiquetat

-

Ahir em va trucar una mare desesperada i tenia aquesta entrada pendent així que m’ha anat com anell al dit. Som-hi que comença la setmana!

-

Antecedents: Nen lactant de 14 mesos, mare desesperada. Nen etiquetat de patir anorèxia. I això per què us preguntareu?

Segons els pediatres (n'ha vist dos) el nen menja poc i ja us sabeu la lletania que ve a continuació: la llet a l'any ja no alimenta, la llet li has de donar màxim de postres i si menja, si no menja no li donis el pit perquè si li dónes, ell no menja esperant la teta….

La relació talla/pes de la criatura són absolutament normals per una criatura de 14 mesos que està una mica per sota del percentil 50. La mare pressionada, angoixada i sentint-se culpable per la situació opta per treu el pit un mes i només li dóna una MICA de teta quan la criatura la reclama ansiosament.

Resultat, la criatura ha perdut en un mes 300 grams, han pactat controls setmanals per veure com evoluciona el pes i l'etiqueta d'anorèxia s'ha fet més gran!

Com a informació addicional, i per si us ho pregunteu, li han fet analítiques de sang i orina i la criatura està perfecte, no hi ha cap valor fora de lloc. Apunto aquesta dada ja que sovint hi ha criatures amb anèmia que deixen de voler menjar. No era el cas.

Realment la criatura té un problema? Les criatures a l'any han de menjar molt?

La majoria de criatures quan arriben a l'any segueixen un patró comú, deixen de menjar. Em paro a explicar això perquè cal deixar-ho clar.

Quanals sis mesos(+/-) les criatures comencen a tastar nous aliments no sabem com anirà el procés. Hi ha criatures que reben l'ACde bon grat i endrapen sense problemes absolutament de tot i en quantitats gens menyspreables. I un segon (gran) grup que endrapa amb poques ganes, que tasta una mica d'aquí una mica d'allà sense massa passió, que un dia sembla afamat i al següent massa tip per tastar res.... Si et toca una criatura d'aquest segon tipus quan arribes a l'any i deixen de menjar els pares no s'estranyen massa. Cap novetat! Però, sitens una criatura que s'ho cruspiatot i ho deixa de fer, salten totes les alarmes.

I això per què? Doncs perquè a l'any el creixement s'atura, durant uns mesos no augmentenpràcticamentgens de pes ni de talla, ésun paradanormal que simplement forma part delcreixamentnormal de les criatures. Per tant poden viure perfectament ambmossegadetesde certs aliments, picant una mica aquí una mica per allà i per suposat amb molta teta.

A l'arribaral anyhi ha qui pensa que les criatures han de deixar el pit com a font principal d'alimentació per centrar-se en els aliments, és a dir: que el pit passi al segon pla com a font d'alimentació. Però aquesta transició és un procés lent i no immediat que es produeix al llarg del primer any de vida i no el moment que compleixen 366 dies de vida.

Retrobem el cas del principi, què va fer la mare d'aquest nen. Preocupada per la situació i per la falta d'apetència de la seva criatura va fer casal pediatrai va deslletar esperant que la criatura a falta de llet mengés més, però com podeu comprovar lluny de menjar més va seguir menjant igual i va perdre pes!!!!

Per tant el pit no interfereix en l'alimentació, ni la limita. La lactància és una mena de salvavides que permet a la criatura en aquesta etapa mantenir-se, no perdre pes i potser guanyar uns grams extres de regal!

Quan una criatura fa un any la veiem molt gran, però per aquest fet no ha de deixar de mamar o mamar menys. Ha de seguir amb la seva lactància a demanda, sense restriccions, de manera que això li permeti seguir nodrint-se, aprenent i experimentant amb els diferents aliments.

Per cert, per acabar, el que més em fot de tot plegat són les etiquetes: nen amb anorèxia ¿? Què ens hem begut l'enteniment? Un nen sa amb un pes/talla correcte per la seva edat potser titllat de patir anorèxia ¿¿??? Quantes criatures reben la mateixa etiqueta? Quantes mares es veuen obligades a deslletar per donar llet artificial i forçar l'alimentació complementaria? Les etiquetes són odioses a totes les edats i en cas de posar-les a una criatura són molt perilloses!

* Tot i que anorèxia significa simplement falta de gana, malauradament el mot ens porta a pensar en l'anorèxia nerviosa on l'afectat té una distorsió de la seva imatge corporal i es nega a ingerir aliments.