No sabia què escriure per avui, dissabte al matí vaig tenir la resposta.
He tingutla sortd'obrir el seu diari el passat dissabte dia 6 i m'han fet anar de sorpresa en sorpresa. Al cap de pocs minuts de començar, he arribat a la secció "gent" on llegeixo estupefacte que "Sofia alleta un panda". La notícia hauria estat una oportunitat per veure com han crescut els dos ossets però el titular té tanta conya que no el puc deixar passar. Vaig anar directa a publicar-ho al Facebook i ha despertat d'hilaritat general: "Encara té llet la reina?", "Ja la veia amb la teta fora i l'ós enganxat", "Si que alimenta la llet de la reina", "Potser és la primera vegada que alleta quelcom la reina!" M'he dedicat a buscar en diccionaris el significat d'alletar: alimentar o nodrir una cria de mamífer és la definició més habitual. Les que donem pit sabem que alletar és sinònim de donar el pit, de popar, de xusclar (com m'ha ensenyat la Memé)... però no és pas sinònim de donar biberó. De fet cap mare que doni biberó a la seva criatura dirà que l'alleta. Srs. del Periódico han agafat el terme pels pèls, per fer la gracieta, suposo, però ens caldria una profunda reflexió del ús que fem dels mots. Ladefinició d' alletar, que s'utilitza de manera correcta segons el diccionari, potser és malauradament incompleta. Potser en ser moments de la història no feia falta explicitar que alletar era donar llet del pit ino donar llet artificial en un biberó. No us sembla?
Així que, per mi, alletar és:
Donar llet a un infant o a un mamífer. Les mares alleten els fills amb la llet dels seus pits.
Després de riure una bona estona amb els acudits que han fet les amigues al Facebook vaig tornar a esmorzar. Però m'havien robat temporalment el diari així que vaig agafar el suplement del Periódico. Al cap de dues pàgines veig una criatura a la teta! Ep! Segona parada. Són uns consells del Sr. Txumari Alfaro per tenir una bona gestació. Però sorpresa, també parla de la lactància. Facin jocs senyors, s'admeten apostes. Quina serà la més grossa que dirà?
Sr. Alfaro, anem a poc a poc i posem els punts sobres les i! En primer lloc, els pediatres no recomanen un mínim de sis mesos de lactància materna. Recomanen lactància materna exclusiva durant sis mesos. Que no és exactament el mateix. El primer titular diu "Per tenir més llet". Quina mania té tothom en voler que les dones tinguem més llet com diu el Carlos González: Per què vols més llet? Que vols posar una lleteria!? I no fos cas, no podia faltar la comparació amb les vaques!Si és que vivim en un país de poetes! Per tenir tanta llet com les vaques ens recomana prendre alfals. L'alfals que segons ells és la raó de la seva capacitat de producció. Quin greu, l'alfals a les dones, que no som vaques senyor Alfaro, ens produeix un efecte estrogènic que el que no fa precisament és augmentar la producció de llet, més aviat tot el contrari.
Anem per bingo. Arriben les tisanes. Ens recomana una tisana d'anís, fonoll i malta! La web de Marina Alta tremola! Senyor Alfaro potser que es passi per lacitada web i descobrirà coses que li posaran els pèls de punta!
Però la grossa se l'emporten els consells per baixar la producció de llet. El primer, fer una cataplasma de julivert. Jo sóc la primera que recomana el fred i les fulles de col per reduir la inflamació del pit. Però d'aquí ha pensar que unes modestes fulles de julivert tenen el poder t'assecaran la llet hi ha un tros. Les cataplasmes de julivert son antiinflamatòries, com la col, però poca cosa més.
Però direu que no n'hi ha per tant, oi??? És que encara falta un últim consell per eliminar la producció de llet: "Agafeu una clau antiga d'ull, passeu-li una cinta de ras i pengeu-vos la a l'esquena" segons ell aquest ésunremei molt efectiuper assecar la llet. BINGO!!!!! Però això no era per guarir els mussols??? Per cert, si li demano base científica per demostrar aquest mètode no tindrà cap problema per aportar-la, oi?
En el fons els he donar les gràcies, m'he fet un tip de riure i m'han ajudat a fer aquesta entrada. Què més puc demanar per menys de dos euros!
Senyor Alfaro per cert, això de la clau no és una solució és una penitència!
