Som la llet

Alba Padró i Arocas

Em fica mà!

Tocar les tetes de la mare és una activitat gairebé lúdica que sembla apassionar a moltes criatures.

Tots pensem que les nostres criatures són especials i úniques i a vegades tenim por de dir en veu alta coses que fan els nostres fills que no ens semblen del tot normal. Una cosa és mamar i l'altre toquetejar el pit. No sembla del tot normal aquesta afició de les criatures. Poques maresho diuen en veu alta, per tant val la pena treure ferro al tema.

Recordo una vegada que vam anar al oculista amb l'Abril, vaig tenir una reacció al·lèrgia a les lentilles. Vam entrat al despatx i tenia l'Abril d'uns 25 mesos asseguda a la falda. I com no, l'Abril em va començar a ficar-me mà. Podia imaginar com el nostre interlocutor triangulava la mirava entre la criatura, la mà de la criatura i elsulls de la soferta mare. Els seus ulls inquietes li devien sortir de les òrbites, la boca se li devia esbategava. Què fa aquesta nena es preguntava sense poder articular una frase de més de tres paraules! Mentre jo només podia patir pels meus ulls inflats en sang, la criatureta masegant-me els pits no m'era cap preocupació.

Però està clar que "pels altres", una criatura grandeta manyuclejant els pits de sa mare pot ser sorprenent.

La primera vegada que vaig veure una criatura fica't mà a sa mare va ser en aquesta pintura de Luis de Morales. Hi ha mil imatges típiques de la Verge i el Nen mamant,el que vol direl Nenamb la teta a la boca. O fins i tot n'hi ha de la Verge amb el pit fora i el Nen disert, però poques n'hi ha de Nen amb la mà a la teta! Estic segura que el pintor no tenia els ulls fora de les òrbites com l'oculista. És el que té treballar amb criatures i mares de models,els nensreprodueixen el que saben i els artistes plasmen la realitat. Per cert aquest pintor té una obra amb una petita modificació però la mà del Nen al mateix lloc.

Ja sabem con reconèixer les mares lactants però i els nens grandets que encara mamen? Mireu on fiquen les mans!! Les mans no menteixen, a tocar teta!

I no només toquen o sintonitzinen; és que pessiguen, remenen, sustenten, acaricien, rasquen, colpegen... Totes sabem que les nostres criatures són fans dels nostres pits. De fet per ells rere els pits hi ha una mare.És el primer que veuen, se'ls posen els ulls com plats, un somriure d'orella a orella i deixen anar un sostingut i embadalidor: "TETAAAAAAAAAAAAAA!" i els cau la baba.I encara no entenc com la TETA©no forma part de la farmaciola, serveix per tot: fa guarir ensurts, calma rebequeries, té un efecte sedant, és laxant, recupera la flora intestinal, augmenta les defenses... I és clar sí el contingut fa meravelles el continent també ha de fer quelcom màgic. Ja sabem que els millora l' humor però a més a més és una mena de salvavides. Sí, que la criatura es posa nerviosa, té vergonya, té un mal dia o qualsevol cosa que destorbi la seva normalitat; ells s'aferren a la teta i és clar si s'aferren amb les mans. I tant els és samarreta que vestit, coll alt o escot. Ells van directe al objectiu sense preocupar-se massa de si despullen o no la seva mare. Tant els és que portis un vestit i els toqui arremangar-te des de la cuixa i et deixin amb les calces al aire, ells van directe.

Tinc una amiga d'ALBA que farta que la seva filla li fiqués mà a tot arreu i a qualsevol lloc, i pensant que allò no era del tot normal, li va comprar una teta com aquesta. Son pilotes amb mugró tobetes, són pilotes de relaxació. Doncs en va comprar una amb l'idea de que la nena s'entusiasmés amb la teta de plàstic i la deixés tranquil·la. Però la nena es va adornar que li volien donar gat per llebre que la teta era de plàstic i que allò era una burda imitació! Així doncs la meva amiga, va fer servir la teta de plàstic per ferdemostracions a les mares del grup i va seguir aguantant estoicament la necessitat de remenar les tetes de la seva filla.

Així que ja sabeu si el tema us possa dels nervis penseu en la carona pacientde la Verge de Morales, santa paciència i santa teta beneïda que serveix per tot!