- Avui una entrada que no he escrit jo i que m'han pràcticament obligat a publicar! Espero que em perdoneu perquè em costa molt cedir a aquesta mena de coses!! Quan era petita a les classes de música la profe (Fina Guàrdia) ens deixava dramatitzar cançons, m'encantava! Però jo no sortia mai a representar-les davant dels companys. Jo sempre era a l'ombra, el que m'agradava era dirigir el cotarro i mirar la representació darrera la porta de vidre setinat que tenia l'aula de música de l'escola, no veia massa cosa allà amagada però jo era feliç així! Aquesta "passió" per les arts escèniques em va portar a l'Institut del Teatre i vaig entrar a estudiar, com no podia ser d'un altre manera, dramatúrgia i direcció d'escena. Mai m'ha agradat destacar ni cridar l'atenció prefereixo passar desapercebuda perquè encaixo malament els afalacs, no sé mai quina cara fer-hi! Per aquest motiu quan em van demanar que publiqués al bloc el text que segueix aquestes ratlles primer em vaig emocionar perquè ve de la mà d'una amiga, d'una assessora del meu grup que poc a poc ha passat a ser més que una companya de grup i després em vaig posar vermella com un tomàquet davant la pantalla de l'ordinador!! Em vaig emocionar perquè sé que les seves paraules surten del cor i li agraeixo profundament, sóc molt afortunada per poder compartir tantes coses amb dones meravelloses. Mil gràcies a tu! Jo ja no tinc més paraules! ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- "Normalment és la mateixa Alba qui escriu al seu bloc. Como no podria ser de cap altra manera, ja que, en definitiva, és el seu bloc. Però avui li he demanat que em deixi escriure a mi. I EL QUE M’HA COSTAT! I ho he fet perquè l’Alba sempre té paraules maques per a tothom menys per a ella mateixa. I no és falsa modèstia. És que l’Alba és així. I ja fa anys que sabia que aquesta dona és extraordinària, però aquest estiu ens ha demostrat que el seu cor i la seva energia positiva són immensos. Per tant, perquè poques persones conec que s’ho mereixen més, aquí està el nostre petit homenatge: GRÀCIES, ALBA. GRÀCIES per la teva paciència que no té mai fi. GRÀCIES per tot el que saps i ens ensenyes cada dia. GRÀCIES perquè sempre tens un somriure per tothom. GRÀCIES per estar 24 hores al telèfon ajudant a tantes mares que sense tu estarien perdudes i soles. GRÀCIES per fer-nos tocar de peus a terra. GRÀCIES perquè les teves paraules arriben molt lluny. GRÀCIES per la teva empenta. GRÀCIES per fer que tantes dones ens sentim fortes i especials. GRÀCIES per la teva lluita, que és també la nostra. GRÀCIES pels milers de bebitos que continuen enganxats a la teta. GRÀCIES per la teva recepta del secret ibèric. GRÀCIES per ser un bon exemple. GRÀCIES per haver coordinat aquesta xarxa fantàstica de donants i dides per la Laura. GRÀCIES pel teu congelador i centre de recursos al Racó. GRÀCIES perquè sense tu hagués estat totalment impossible aconseguir que la Laura només hagi pres llet materna fins ara. En definitiva, GRÀCIES, ALBA. De tot cor. Signat: una entre els milers de dones que podrien haver escrit aquesta carta."
2 min
