Criatures 26/03/2014

D’incentius i lleis

3 min

Aquesta, per diversos motius, ha estat una setmana complicada. Tinc el cap ple de coses i em costa concentrar-me. Ho sento. - Hi ha moltes notícies que han aparegut les darreres setmanes que van en la mateixa direcció, aconseguir augmentar la quantitat de mares lactants.

Primer, incentius; hi ha països que han començat a retribuir en forma de bons bescanviables per descomptes a les mares que mantenen la lactància 6 mesos. Es tracta d'un estudi fet en zones on els índexs d'alletament eren paupèrrims. L’estudi en qüestió està en la segona fase i caldràesperar i veure les conclusions que en treuen una vegada hagi finalitzat. Però ara per ara a mi aquest tipus d'iniciatives em grinyolen. No sé ben bé per quina raó però em fa certa angúnia que calgui incentivar amb diners, encara que sigui de manera indirecta, perquè una mare mantingui la lactància.

Potser calen mesures tan dràstiques com aquestes per aconseguir millorar els índexs de lactància i per frenar la política agressiva de les marques de llets artificials, però em fa molta angúnia caure en aquest tipus de mesures per solucionar "el problema". Potser sóc jo, digueu-me llepafils, però ho veig sòrdid i em molesta aquest joc de premis. El premi d'alletar no es pot mesurar amb diners, no es pot pagar per fer quelcom normal. O també incentivaran per anar al gimnàs? O per no anar a botigues de menjar ràpid? O per deixar de beure alcohol els divendres a la nit i els caps de setmana?

Crec sincerament que entrar en aquest joc fa més mal que bé. Però sigui com sigui haurem d’esperar les conclusions de l'estudi per poder opinar, ja veurem...

I també em fa mal als ulls la campanya“Project: BreastFeeding” sota el lema “If i could. I would” (Si pogués. Ho faria). No és la primera campanya d’aquest tipus que he vist. Primer va ser una sota el lema:Él lo haría, vos podés… -Dale la teta a tu hijo-" On són ells, els pares, els que simulen alletar les criatures.

Doncs sí, em repatejen el fetge! Per què cal que ells siguin el nostre impuls per decidir alletar? Cal que ells ens diguin que alletar està bé i que ells ho farien? Per mi no cal. I no cal perquè en la majoria de casos a ells els rellisca (ull no a tots, Óscar no t’enfadis)o en determinat moment expressen les seves ganes que acabem la lactància.

A les dones no ens cal el beneplàcit dels homes per alletar, no ens cal que ens diguin què és el millori què hem de fer…. Grinyola, grinyola, grinyola!

Per acabar vaig rebre una peticióper signar a favor d’una llei de protecció de la lactància en públic.Ja sabeu que aquest estiuhem patit una plaga de mares expulsades de piscines i centres comercials per alletar. Doncs s’està intentant aconseguir signatures per tramitar aquesta llei de protecció de la lactància, us deixo enllaç.

I no, no la vaig signar.

És complicat d’explicar però no hi estic a favor. No vull una llei, no vull cap llei de protecció de la lactància en públic, per quina raó cal legislar sobre aquest tema. Si partim de la idea de que el que no està prohibit està permès, i que jo sàpiga no estàs pas prohibit alletar al carrer, si en un determinat espai (privat) em fan fora ells s'ho perden, han perdut un client per sempre més. Parlant amb la Judith Guirado (que sap tant de lleis com de tetes) em diu que per ella sí que és una mesura discriminatòria denunciable però realment a qui fa més mal és a la marca que es pot veure involucrada en una campanya de desprestigi: Primark, Victoria Secrets... i sempre recordant que aquestes decisions discriminatories les pren un treballador de l'empresa a causa dels seus perjudicis i aquest treballador només fa que deixar en entredit la marca per la qual treballa.

El que ens cal és que les lleis que ja tenim es compleixin, que les sancions a les infraccions per part de les farmacèutiques siguin veritables, que s'aconsegueixi una baixa de com a mínim sis mesos i que aconseguim millorar la formació dels sanitaris desterrant mites i perjudicis!

Apa bon cap de setmana i ja em direu què en penseu de tot plegat!

stats