Som la llet

Alba Padró i Arocas

Diari d'una mare lactant VIII

Bon dilluns a tots!! Avui la penúltima entrada del diari, l'estiu s'acaba!

5 MESOS

"Als cinc mesos estava al percentil 2 de pes. Potser simplement era petitona i prou i ens estàvem capficant per quelcom que no tenia sentit però jo em resistia a creure que era petita i ja està. Els pares no en som pas de petits, la germana tampoc, així que em semblava poc probable que fos tan menuda per naturalesa. De talla també estava en un percentil molt baix però de perímetre cranial eestavaal 90 i molt. A vegades pensava si no era que la nena tenia algun problema realment greu de salut. Tenia moments de grans dubtes però eren molt fugaços i la major part del temps jo seguia tossuda amb la teta perquè sabia que era el millor per la meva nena.

Durant tots aquests mesos anava molt sovint al pediatre perquè calia fer revisions amb més freqüència del que és habitual. A més, des que l'Alba va descobrir-li el tel curt, la pesava un cop a la setmana a la farmàcia a més a més d'anar ben sovint al pediatre, i a partir dels tres mesos la pesava dos cops per setmana però en dues farmàcies diferents; em feia vergonya anar a la mateixa tant sovint!

Cada vegada que l'havia de pesar sentia una barreja d'eufòria i de por alhora perquè desitjava enormement que la bàscula em donés una alegria però també patia per si era al contrari. Cada pesada era una prova de foc. Jo estava entossudida a donar-li el pit però volia tenir la certesa que la nena anava creixent bé. Algun cop temia ser una irresponsable per estar tan decidida a donar-li el pit en comptes del biberó però per sort això em passava molt de tant en tant.

6 MESOS

Als sis mesos fins i tot vaig comprar-me un relactador, si bé amb prou feines vaig utilitzar-lo. Crec que ja era de les poques coses que em faltava provar! Ja havia provat el biberó cullera, un got especial per lactants, un got normal, un got d'aprenentatge, evidentment la xeringa (de més d'una mida)... tot menys el biberó!

En introduir l'alimentació complementària, gradualment varem també reduir les tetades, les extraccions i el nombre de vegades que la suplantàvem amb la meva llet. Prenia pit entre nou i tretze vegades al dia, les extraccions eren entre quatre i set i de suplement li'n donàvem dues o tres vegades.

Passats els sis mesos ja arribava al percentil nou de pes i també varen anar-se reduint les tetades i habitualment eren set o vuit.

7 MESOS

A partir dels set mesos les extraccions diàries varen anar disminuint lentament i alguns dies sols em treia llet quatre o cinc vegades. Aleshores vaig decidir que havia arribat el moment de reduir la ingesta del medicament galactagog que em prenia. No és recomanable prendre'n sempre i jo no volia dependre d'un medicament per poder alletar la meva filla. Per deixar la medicació cal fer-ho de manera molt gradual perquè pot produir-se una davallada molt important de la producció de llet. Tot i així jo tenia moltes ganes de suprimir les pastilles, Un dissabte vaig prendre'n la meitat del que acostumava amb la intenció d'anar disminuint de manera molt gradual les pastilles però l'endemà diumenge, sense haver-ho previst, vaig decidir que no me'n prenria cap! Era frustrant pensar que la meva producció de llet pogués dependre d'un medicament. I quina va ser la meva grata sorpresa en adonar-me que sense les pastilles la llet fluïa igualment bé, em costava una miqueta més treure'm tanta llet però el ritme d'extraccions va seguir igual. M'havia tret un bon pes de sobre, em sentia més lliure i més segura de la meva capacitat per alletar malgrat les dificultats."