Anem al gra, el que més preocupa a una mare és saber quins aliments ha d’introduir, quantitats, vegades que ha d’oferir-los.... Els pediatres tenen tots la seva versió sobre com introduir l’alimentació complementaria. Sabeu allò de “cada maestrillo tiene su librillo”, doncs això portaque dos nens de la mateixa edat amb pediatres diferents tinguin plans d’introducció d’aliments que es contradiuen o no s'assemblen en res. El punt de partidadels pediatres hauria de ser:
- Respecte als nens
- Respecte a les mares i els pares
M’explico; recordem que el respecte als nens es basa en oferir alimentació complementària en el moment que estan madurs per poder menjar sòlids. I el respecte a les mares (normalment són les que s’encarreguen de començar amb l’alimentació infantil) és basa a:
- Conèixer els gustos de la família.
- Valorar si aquests gustos sonaptes per al nen.
- Aportar informació d'aliments inadequats o condimentacións inadequades (sal/sucre).
- Aportar informacions i opcions de com introduir els aliments.
I tot això per què? Doncs perquè no hi ha cap estudi científic (randomitzat a doble cec, que son els més fiables) que ens indiqui quin aliment és millor introduir primer. Per tant, la informació que haurien de saber les mares és:
- S’han d’oferir aliments adequats, aptes i innocus.
- Cal introduir els aliments d'un en un.
- Cal esperar 4-6 dies entre cada aliment.
- Cal aprofitar els aliments de cada estació.
Els aliments que es poden introduir en el moment que el nen està madur, que sol ser cap als sis mesos, són: carns blanques, cereals, fruita iverdura. No estan en cap ordre determinat, només alfabètic. Així doncs, s’inicia la complementària oferint un aliment, s’ofereix una o dues vegades al dia, sempre després del pit. Es repeteix l’aliment uns quants dies fins que estem segurs que al nen li agrada (o no) i, el que és més important, observem si té cap tipus d’al·lèrgia o intolerància. Una vegada han passat els 4-6 dies, tornem a iniciar l’aventura amb un nou aliment i podem repetir el que hem donat la primera setmana, si és que li agrada a la criatura. El més pràctic és introduir cada “setmana” un aliment de cada grup, així en un mes (4 setmanes) tenim tots els grups d’aliments introduïts en la dieta de la criatura. En lloc d'introduir farinetes d'un grup d'aliments, tots barrejats. Fem-ho més clar (només és una taula d'exemple, no cal seguir aquest ordre) M'ha calgut fer la taula de nou, com veieu és diferent però l'idea és la mateixa. Quan ja tenim diversos aliments introduïts, per exemple: carbassó, plàtan, pollastre, moniato, arròs bullit, pera.... no cal donar-los tot el mateix dia. Es tracta de donar l’aliment nou i escollir un dels que ja tenim introduït, un que tinguem a mà o al rebost. Un o unparell d’aliments un parell de vegades al dia és méssuficient. I sempre hem de tenir clar que una/dues cullerades d'un aliment ja es considera introducció de l'alimentació complementaria. Tampoc passa res de l'altre món si un dia no oferim res de complementària o no tenim temps o la criatura s'adorm al pit sense tastar res de res. És un procés d'aprenentatge i d'investigació, per tant no cal preocupar-nos si el nostre petit geni prefereix teta segura a sòlid per conèixer.
