Totes tenim una imatge mental dequina és la postura més habituald'una criatura al pit. I si penseu en una mare alletant estic segura que totes (tots) imaginem la mateixa posició, però n'hi ha moltesd'altres.
Jo, de postures per donar el pit, només en sabia fer dues, estirada al llit i la de "bressol" de tota la vida, la típica. Així és com jo col·locava a les nenes, però elles es podien col·locar soles i això en aquells moments no ho sabia. De postures n'hi ha mil, el Tetasutra és infinit i les podem resumir en imatges per abreujar:
Un incís; sovint he escoltat la recomanació a les mares, feta per sanitaris i assessores, que cal practicar un munt de postures per assegurar la producció de llet. Normalment recomanen la postura de bressol i la de rugbi. És cert que hi ha molt teixit mamari que deixa de funcionar però això no és dolent, és el que ha de passar. I també tot sovint som nosaltres, professionals i assessores, que colquem les criatures al pit i ens ho podríem estalviar.
Tots els mamífers acabats de néixer saben arribar al pitamb més o menys ajuda de la seva. Tots arriben en poca estona al pit i es posen a mamar. Però i les criatures? Poden?
Una criatura acaba de néixer col·locada sobre l'abdomen de la seva mare pot gatejar fins arribar a localitzar el mugró i iniciar la succió en una postura correcte i tot sovint indolora per la mare.Per tant, sí, les criatureres saben mamar, com el resta de mamífers saben localitzar el mugró i agafar-se sols. Podeu veure el video, on es mostra com la criatura, que sembla un pica-soques, arriba solet a localitzar el mugró.
Si la mare està assegudaen una postura típica no oferirem a les criatures cap llibertat de moviment i som nosaltres les que els col·loquem al pit com ens sembla millor. Però si ens col·loquem en una postura estirada, com assegudes en una gandula de platja, la criatura pot estabilitzar el seu cos sobre el nostre i pot reptar fins trobar el pit. Aquests moviment de recerca s'han anomenat "breast crawl" que em dono permís per traduir com a "gatejant per mamar".
Per aconseguir aquest "gateig" fan falta tres coses: com hem dit que la mare estigui estirada, que permeti a la criatura moure's lliurement i donar-li temps per aconseguir-ho. Aquest postura ha estat investigada i promoguda per Suzanne Colson que afirma que aquesta és la manera més lògica i pràctica per alimentar les criatures humanes, en anglès l'han anomenat "biological nurturing" i en català ens llencem a traduir, amb l'ajuda de la Rita, com "lactància instintiva".
Si ens fixem en l'anatomia de la glàndula, aquesta postura també té força sentit ja que la meitat inferior del pit no té pràcticament greix. D'aquesta manera la criatura pot realitzar una succió molt més efectiva jaque la glàndula és més fàcil de munyir.
També perquè aquesta postura permet fer una enganxada al pit més profunda i situar el mugró dins la boca en la zona més òptima, al final del paladar dur i al principi del tou. Pels nens amb dificultats de succió aquesta és una postura molt aconsellable.
A més el cos del nadó descansa completament sobre el cos de la mare, aixòels dóna una sensació de seguretat molt positiva a l'hora d'aconseguir que els nenes mamin tranquils. I finalment aquesta postura permet, virtualment, i a mesura que la criatura creix accedir a tot el pit amb tota llibertat i ser la criatura la que tria en quina postura i direccióvol mamar.
Si observem als nostres cosins, els grans primats, veurem que ells no alleten en la postura "de bressol". Quan les femelles són les que col·loquen a les cries, les situen ventre amb ventre amb el cos de la cria paral·lel al seu. D'aquesta manera la cria té 5 punts de suport, les dues mans, els dos peus i la boca que s'agafa al mugró. Per tant té molta lògica pensar que per les nostres criatures aquesta postura els pot resultar igualment coneguda.
I les criatures no només ho fanal néixer, el gateig automàticés un comportament que dura fins més o menys als quatre mesos. Així que si ho voleu intentar ja sabeu com fer-ho. De veritat que val la pena,és al·lucinat!
