-
Us desitjo a totes i tots una bona Nit de Nadal, un Bon Nadal i un feliç Sant Esteve. Avui dos contes de Nadal, un amb final feliç i un que aviat espero que el tingui.
-
Recordeu a laBegoñai elKosmo, doncs per no perdre niel fil, ni els ànims, de la seva història laMyriamMoyava tenir una idea genial, que podem fer totes des de casa, encara que estiguem en família amb amics o a la cuina fent un sopar per tota la família!
La proposta de laMyriamés que totes pensemm entre les vuit i les nou del vespre d'avui, en laBegoñai elKosmo, que els enviem un pensament, la nostra energia, els nostres desitjos perquè en aquest moment mare i fill estaran junts compartint el seu amor i nosaltres que els estimem i volem que per fi puguin retrobar-se els donem suport incondicional.
Així que ja sabeu! Energia, positivitat i força per ells!!!!
El meu segon conte de Nadal ara us l'explico.
Hi havia una vegada una mare que va venir a veure'ns buscant ajuda, tenia una nena petita de poc més d'un mes i els mugrons com els veieu a la imatge. Aquesta mare forta, lluitadora i valenta havia recorregut la Meca la seca i la vall d'Andorra buscant ajuda. Esperant quealgú pogués guarir les seves ferides, que apartés el dolor, la febre i el patiment de la seva lactància.
Per sort es va trobar en el seu camí a molts àngels d'aquells que de vegades la vida té el detall de regalar-te. Cada una va fer tot el que va poder per ajudar-la. La Marta Coromines la va acompanyar a la llevadora per explicar quina era la situació,l'AlíciaVilaret la va anar veure dues vegades a casa seva i la va acompanyar a casa de dos àngels més; les germanesMoyaque la van acollir i ajudar a casa seva.
Han passat cinc setmanes gens fàcils, aquesta mare ha vist metges que li volien donar pastilles per tallar-li la llet sense dir-li quina funció tenien aquelles pastilles, li donaven PureLanper guarir aquestes ferides i li deien que el millor que podia fer era deslletar per guarir-se.
Però aquesta mare tossuda i valenta que ha passat per dues mastitis i dos abscessos en poc més de dos mesos ha seguit endavant perquè volia alletar la seva nena per sobre detotes les coses i volia, tot i el dolor, seguir endavant.
Aquesta és la foto del'últimavegada que l'he vist. M'ha alegrat infinitament poder abraçar-la veure la somriure per fi després de tantes setmanes de patiment.
Gràcies àngels de la guarda, gràcies per no deixar-vos rendir, per no caure en perjudicis, per creure que podíem fer-ho entre totes i acompanyar-la i no deixar-la sola en aquest procés. Això sí que és esperit Nadalenc! GRÀCIES!!!!!!!!
Bon Nadal a totes! Sé que no ho celebres i potser no llegiràs mai aquesta entrada però sóc feliç pel que has aconseguit i feliç per veure que hi ha bonagent en aquest món disposada ajudar a canvi d'un somriure! I'DMiilad Saidous SanaSaida عيد ميلاد مجيد
