Som la llet

Alba Padró i Arocas

Consells? No gràcies

-

Fa uns dies llegia els consells d’uns farmacèutics respecte al deslletament i al cap de poques hores una mare m’explicava els consells del pediatra del seu fill de cara a tornar la feina...

-

Quan algú comença una frase relacionada amb la lactància: "jo t’aconsello"... Anem malament!!

Explicar el que et passa serveix per posar el teu cervell en ordre, serveix per ser capaç de valorar en quin punt ets i on vols arribar. I tots començen igual amb una pregunteta que saps que no tens cap mena de ganes de respondre i després vomiten el seu gran consell:Donar consells, és quelcom que fem molt sovint, intentem posar-nos en el lloc del altre i donar-li un cop de mà en un moment difícil on ha de decidir quelcom, donem el consell i ens quedem tan amples! I a més donar consells ho fa tot quisqui,i sovint quan ho fem no tenim present si al altre li interessa el més mínim saber què opinen. I per tot hi ha consells:

-

- Vols dir que no té gana? Jo de tu....

- Vols dir que està bé aquesta criatura? Jo de tu...

- Vols dir que s’engreixa suficient? Jo de tu...

- Vols dir que vols seguir amb la teta i tornar a la feina? Jo de tu

- Vols dir que li vols seguir donant el pit encara, tan gran? Jo de tu

- Vols dir que que els donaràs teta al dos? Jo de tu...

- Vols dir que no hauria de prendre més menjar i menys pit? Jo de tu...

- Vols dir que no és hora de deslletar-lo? Jo de tu...

- Vols dir que no és massa gran per dormir amb vosaltres al llit? Jo de tu...

I així fins l’infinit....

Així que avui en primer lloc, decàleg pels que aconselleu:

  • No doneu consells de lactància ni de criança. Gràcies
  • ...
  • ....
  • ....
  • ....
  • ...
  • ....
  • ....
  • ...
  • ... ( Si encara no ho enteneu llegiu de nou el punt 1)
  • Aquesta actitud paternalista que tenen amb les mares lactants alguns professionals i els aliens al mundillo fa tufillo de socarrim.

    A més els “pacients” han de saber que tenen dret a triar, tenen autonomia per decidir i han de ser informats de totes les opcions, i dels pros i contres que comporten cada una d’elles. Però és clar això porta feina, requereix temps per deixar parlar, temps per escoltar i de temps anem curts. És més ràpid dir-te què has de fer!

    Certament al ser mares tot sovint en sentim perdudes i a vegades mentre alletem en sentim com una closqueta de nou a la deriva empesa per les opinions i els consells.... Però a les mares no els calen els consells, no cal que els diguem què han de fer. Cal que els diguem què poden fer, quines són les seves opcions i una vegada disposin de tot el ventall de possibilitats ELLES han de triar quina carta volen jugar.

    Les assessores no donem consells, o hauríem d'evitar-ho! No és la nostra tasca!! Les assessores donen opcions i hauríem de deixar que les mares escullin el seu camí perquè són capaces d’escollir el camí! Elles poden fer-ho!

    Sé que hi ha mares que volen sentir el què han de fer punt per punt i lletra per lletra però que una mare vulgui no vol dir que ho vulguin totes!

    Si us plau no doneu consells, no digueu als altres com viure la seva vida!!