Som la llet

Alba Padró i Arocas

Cicatrius de peatge

-

La maternitat et canvia moltes coses, et fa una persona diferent, mai més seràs las mateixa i el teu cosi el teu cortampoc seran els matiexos d'abans de l'arriba de la criatura.

-

Havia sentit abans de parir aquella frase que deia que: "cada fill et costa un queixal". Tinc lesdents perfectes per tantno és una fase aplicable en el meu cas, als meus embarassos, parts i lactàncies no m'han perjudicat cap dent.

Evidentment tinc records, al meu cos, de la meva maternitat: els meus malucs rotunds, els meus pits més voluptuosos, una única estria a la panxa... Però avui us parlar d'un altre record del meu cos.

La meva filla gran avui fa 12 anys i puc recorre el meu cos i trobar les senyals que em recorden aquell dia... Com sabeu el part de la Maria no va ser fàcil, ni agradable i el pitjor record que encara en guardo és la cicatriu de cinc centímetres que recorre el meu perineu de manera grollera i desafiant.

Si he de trobar un adjectiu per definir el post part de la Maria seria sense cap mena de dubte dolorós. Les contraccions no van ser, l'episo una tortura difícil de digerir. Aquell tall del que ja estava avisada era una mena de peatge que calia pagar per poder parir i jo no vaig dubtar mai que em podia saltar el peatge, sabia que i estava abocada sense remei.

Unatarda, la nena devia tenir dies i encara dormia força, em feia tan mal que la vaig deixar amb ma mare i em faig ficar al llit, tapada fins el cap! No podia aguantar aquell mal, aquella ferida palpitant que només es calmava una mica si em prenia un potent antiinflamatori cada 5-6 hores, no em podia esperar a prendre'l cada vuit, com deia el prospecte, perquè em moria de dolor.

Alletar asseguda era una tortura, em recordo recolzant el cos cap a l'esquerra i mantenir-me així tota la presa per evitar recolzar la part dreta del cos sobre la ferida. Malaït tall! Com podien aguantar les dones aquell dolor amb tanta ressignació sense plantejar-se si era del tot necesari passar per aquell mal tràngol!

I sembla que no pot ser però una episiotomia pot enviar a la merda una lactància:

-

  • El dolor que causa pot bloquejar la secreció de oxitocina pertant fer més complicada l'ejecció de la llet.
  • El dolor pot dificultar trobar postures còmodes per poder alletar.
  • Els analgèsics que s'apliquen per poder realitzar el tall podenafectar la succió de la criatura.
  • La dificultat per moure's de casa pot endarrerir el moment de buscar ajuda en un grup de suport.
  • El dolor, la ràbia, la impotència, la frustració.... Que pot produir l'episiotomia modifica l'estat d'ànim de la mare, la fa sentir petita i desvalguda.

No només l'episiotomia pot interferir en la lactància hi ha molts procediments mèdics en el part que poden complicar o espatllar la lactància, avui només ho apunto i us prometo una entrada sencera sobre el tema però si esteu embarassades informeu-vos de què comporta per la vostra criatura, pel vostre cos i per la vostre lactància els procediments habituals que es solen realitzar en un part hospitalari.

Avui dotze anys després aquest tall em recorda que sóc mare, em recorda que el naixement de la meva filla podria haver estat millor però també que gràcies a aquella col·lecció de despropòsits vaig aprendre molt i no em vaig deixar enganyar en el meu segon part. Fora peatges!

Avui dotze anys més tard veig créixer la meva nena (noia). Tinc la sensació que ha crescut de cop en pocs mesos.

Maria, molts felicitats. Perdona'm quan m'enfado i em capfico i potser no et faig tot el cas que em reclames, quan agafo el telèfon d'ALBA una i altre vegada i em poses mala cara.... T'estimo preciosa! Moltes, moltesfelicitats!!

El meu cos és un altre perquè tu m'has fet un altre, T'ESTIMO!