Som la llet

Alba Padró i Arocas

Chagas, cal deslletar?

L’Emma va fer un mes el dia 6. La seva mare la Ceci té el mal de Chagas, ho sap des de la gestació i ha tingut sort de tenir informació de primera mà, si no hagués estat així potser ara la foto d’ella fent teta no existiria.

Abans de res us explico què és el Mal de Chagas i quines afectacions produeix:

Lamalaltia de Chagasés coneguda també com "el mal dels pobres", és unainfecció per protozoous causada pelTrypanosoma cruzi. És una malaltia àmpliament distribuïda perAmèrica del Sudque es transmet mitjançant les femtes infectades de xinxes.

A nivell mundial, es calcula que uns 10 milions de persones estan infectades, principalment a Amèrica Llatina, on la malaltia de Chagas és endèmica.Més de 25 milions de persones tenen risc d'adquirir la malaltia.Es calcula que el 2008 aquesta malaltia va matar més de 10.000 persones.

La malaltia cursa amb dues fases. La fase aguda presenta pocs símptomes, amb la qual cosa en la majoria de casos passa inadvertida o es confon amb altres patologies i la fase crònica on les complicacions poden ser greus i produir la mort, especialment si existeixen alteracions cardíaques.

Si la infecció aguda no ha estat tractada en un període de dos a tres mesos passa a la fase crònica. La infecció crònica pot romandre latent durant dècades o fins i tot tota la vida (forma indeterminada) o tenir repercussió sobre algun òrgan (forma simptomàtica). La infecció simptomàtica pot cursar amb alteracions cardíaques, digestives, alteracions del sistema nerviós simpàtic i parasimpàtic que alhora afecta òrgans com el cori el sistema digestiu.

Les mares gestants no poden ser tracatades amb cap dels dos farmacs habituals. Per tant cal esperar a després del part per valorar el nadó i veure si és portador congènit de la malatia, i per tractar a la mare.

A Catalunya existeix una protocol de cribatge i diagnòstic per les mares sud-americanes. Fins aquí tot genial perquè és una malatia greu que en el cas dels nounats infectats que els pot causar: prematuritat, inflamació del fetge, baix pes, hipoglucèmies....

El protocol especifica que si es verifica l’infecció del nadó cal que prengui medicacció inmediatament. Cal assenyalar que els medicaments són els mateixos que es donen als adults infectats, és clar en les quantitats oportunes, i que ambdós medicmaents (nifurtimox o benzinidazol) són catalogats de risc 1 durant la lactància.Alletar no està contraindicat la transmisió del tripanosma per la llet és molt improbable ( només hi ha dos casos drescrits) per tant les mares poden alletar i en tot cas suspendre la lactància temporalment si tenen clivelles sagnants.

I on és el problema us preguntareu? Doncs bé el portocol diu:

“No hi ha contraindicació per a l’alletament matern, sempre que la mare no estigui rebent tractament amb benznidazole o nifurtimox”

Un nadó pot ser tractat però una mare no pot ser-ho??? He revisat altres protocols nacionals i internacionals i a practicament tots s'afirma el mateix, si la mare lacta no pot rebre tractament perquè diuen que medicament passa a la llet. Això sí, tots afirmen que el nadó pot ser tractat. He rebuscat per entendre d’on surt la recomanació de no tractar a les mares lactants i he anant estriant del fil, en aquest protocol chilè afirmen el mateix que en el protocol català però citen l’estudi en el que es basen. L’estudi es pot consultar, és aquest, i es tracta d'un estudi totalemt teòric que conclou que SÍ que es pot alletar.

Després de rebuscar i de l'inestimable ajuda d'en Luis Ruiz i en Carlos Gonzàlez hem aclarit que no es tracta a les mares lactants ja que la medicació té força efectes secundaris un 20% de malalts han de deixar-lo. I a més la medicació sembla no ser massa eficaç en adults.

Però a la Ceci, la mare de l’Emma el pediatra de la seva filla li ha recomanat alletar tres mesos i deixar la lactància per poder tractar-se, li han dit directament que no la tractaran si alleta. I el seu metge li ha dit que deslleti immediatament. És evident que els metges que la tracten s’han llegit el protocol però diria que no han reflexionat massa de com es dóna la informació i de què implica donar-la d'aquesta manera.

És evident que la maltia fa por a aquestes mares i per les dones és complicat entendre per quina raó si hi ha un tractament no el poden pendre fins acabar la lactància (no s'informa que el tractament en adults és poc efectiu) només entenen que els donarien tractament si deslletessin....