Som la llet

Alba Padró i Arocas

Breu visita al paradís

-

Aixx, em sap greu no puc deixar de riure! Una amiga m’ha trucat per explicar-me les vacances que han patit. Em deixa explicar-ho però si guardo l’anonimat...jeje no per res, però té molta vergonya.

-

Cada un de nosaltres podria descriure quin seria el seuparadís terrenal. Estic segura que trobaríem moltes variacions ens tots ells. Però pels nens de pit que caminen el seu paradís terrenal té nom:

PLATJA

Tinc una amiga que viu en un petit poble a la Cerdanya. Les primeres vacancesamb nen van optar per quedar-se a la muntanya, a casa , que hi fa més fresqueta i no volien marejar el nenamb trasllats amunt i avall que hi ha un tros des de on viuen a qualsevol platja.

Així que van arribar el segon estiu de vida de la seva criatureta. El nen té un any i cinc mesos és un nen encantador, curiós, obert, simpàtic que t’explica amb la seva llengua de drap tot el que veu i sent. M’havien tret poc la criatura a pasturar és cert, la màxima extensió d’aigua que havia vist el nen eren els llacs de la Pera o els del Mal Niu. Així que van pensar que la combinació d’aigua i sorra podia ser un descobriment fantàstic. I us asseguro que ho ha estat.

Es van plantar amb tots els trastos a la platja i va començar l’aventura. Evidentment el que va descobrir primer el nen va ser la sorra i debones a primeres no li va fer cap mena d’il·lusió, aquella sensació que la terra se t’escola sota els peus no li va fer el pes. Els segon pas va ser tastar l’aigua i tampoc podem parlar que fos un èxit. Va semblar que concloïa que hi havia massa aigua que era massa freda i un pèl massa salda.

Aquí els seus pares entonaven allò de “¡Si lo sé, no vengo!”

Van optar per una pausa tècnica sota el para-sol. No hi ha res millor que una ració de teta per calmar a una criatura malhumorada. Així que la meva amiga es va treure el sostenidor del biquini i el va començar a alletar. El nen va esclafir un somriure per fi una mica de seny! Es va arrapar a sa mare i es va clapar una estona que després de tanta aventura li calia descansar.

Amb l’estómac ple, el son recuperat i la moral més alta va obrir els ulls. Era el mateix lloc però de cop tot li va semblar més maco, si jutgem per la seva cara que diu que feia, podríem definir-la entre de sorpresa, satisfacció, admiració i enlluernament.... I sabeu que va causar aquesta alegria. La visió del paradís de tota criatura lactant!! Desenes de pits a l’aire!!! Sí!!!!!!!!!! Hi havia pits per tot arreu on mirava. Allà on girava el cap l’esperaven dos pits i l’eufòria anava en augment.

Els seus pares en un principi van pensar que el nen havia agafat el gust i les ganesa la platja. Que potser ara estarien tranquils i gaudirien de les vacances marineres que s’havien plantejat. El nen va començar a caminar. Trontollava emocionat i enriolat per la sorra en busca de nous horitzons. La meva amiga li va donar el dit a la criatura i per un moment va pensar que totes les pors havien quedat enrere que la sorra ja no era un sòl desagradable pel seu petit però s’errava de ple.

La criatura es va dirigir directament a unes turistes rosses que feien sol panxa enlaire. Elles també es mostraven divertides amb aquella imatge tan tendre i aquell nen tan dolç i juganer. Així que li van permetre acostar-se amb impunitat. Però va ser un error! El nen anava directa a aquell bé de Déu de pits que tenia davant seu. I anava en picat, amb la boca oberta........... La meva amiga es va adonar del que anava a fer la seva tendre i criatura i el va agafar al vol! Justper evitar un incident diplomàtic internacional.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquestes vacances ja s’han fos. No van poder tornar a acostar-se a la platja! Tots aquells pits al aire resultaven massa temtadors per un marrec de divuit mesos al que no se li pot fer entendre que aquells pits no són un self-service a la seva disposició és més, molts d’ells per no dir la majoria no tenen ni gota de premi al seu interior. Quin vida més dura.

Han optat per esperar un parell d’anys per tornar a gaudir del mar.Gaudiran de la fresca de la muntanya que les turistes dels llacs de la Pera van vestides.