- Aquesta setmana he tingut dues consultes sobre els galactoceles i hi ha relativament poca informació a la xarxa. Així que parlem-ne. Fa uns 10 anys em va contactar una mare per una consulta. Tenia un bony al pit i no treien l’aigua clara de què era. Ella no tenia dolor, no hi havia envermelliment, ni hi havia inflamació, ni febre... Res. Només aquest bony. Com a moltes mares lactants li van negar la possibilitat de fer-se una mamografia si no deslletava, cosa que evidentment no volia fer. Finalment després de moltes voltes va aconseguir que li fessin una ecografia i una mamografia on van descobrir que només es tractava d’un galactocele. En el seu cas el galactocele s’havia fet tan gran que no permetia que la criatura pogués treure la llet amb facilitat, ja que estava situat just sota la zona de l’arèola i comprimia la sortida de llet.
Però què és un galactocele? Un galactocele és un quist benigne. Conté llet o una substància lletosa formada per lípids que són els mateixos que formen la llet. Es produeix una mena de fuga fora de les estructures de producció del pit, aquestes substàncies queden encapsulades i retingudes sense poder sortir cap al mugró. Al tacte, el bony és una massa gran, pot tenir el volum d’una pruna (a vegades més), és suau al tacte i no és dolorós. La pell no està afectada, no hi ha envermelliment, ni pell de taronja.
I com puc saber que és segur un galactocele? Doncs amb proves diagnòstiques que són compatibles amb la lactància: l’ecografia i la mamografia. La primera que se sol intentar és una ecografia però sovint els resultats obtinguts poden ser confusos o poc clarificadors, ja que depenent del temps que fa que la lesió és dins el pit la seva visualització pot ser complicada.
A vegades l’ecografia és la guia per fer una punció per valorar el contingut. Si apareix un material blanquinós i lípids és gairebé definitiu. Tot i que sovint es prefereix analitzar la substancia per descartar malignitat.
Una mamografia és molt més clarificadora i permet un diagnòstic més ràpid i més clar ja que s’observa el contingut del quist amb molta més facilitat.
I ara què?
Una vegada està clar del que es tracta el següent pas és valorar si el galactocele afecta la lactància o produeix molèsties, per la seva situació, a la mare.
Si no interfereix ni molesta en res, s’acostuma a deixar fins a la finalització de la lactància. Si com en el cas que us he explicat interfereix en la lactància es procedeix a punxar-lo.
Amb l’ajuda d’un ecògraf i amb una mica d’analgèsia tòpica es punxa el bony amb una agulla. Les puncions guiades serveixen per extraure el màxim de material del galactocele. Aquest procediment és el mateix que caldria fer en cas d’un abscés, ja que tot i que la punxada no és agradable, és molt més simple recuperar-se que quan s’opta per obrir el pit.
Usualment es treu força material de dins el bony però és molt habitual que no sigui suficient amb una punxada i caldrà repetir el procediment per buidar-lo completament. També es donen antibiòtics a la mare per evitar que es produeixi una infecció, però això és tot.
Recordeu que qualsevol bony que aparegui al pit durant la gestació o la lactància ha de ser degudament avaluat per un especialista.
