-
Aquest ha estat un estiu mogut i després d’una carta a la Vanguardia
-
Així que avui per les que heu estat perdudes de vacances us deixo la carta que es va publicar a la Vanguardia i una reflexió:
-
Alletament en públic
El senyor Benguría es preguntava si era necessari que les dones alletessin en públic, es preguntava si no hi ha alternatives. M’he fet un tip de riure amb la seva carta; realment a quina dona se li pot acudir parlar per telèfon i alletar pel carrer, o fer pit en una cafeteria a la vegada que fa un talladet! Quines coses tenim les dones modernes, voler sortir al carrer i alletar!? On és vist! El lloc de les mares lactants és a casa, en la intimitat de la llar, sense observadors i en privat... No fos cas que ofenguéssim algú!
Ara seriosament estic segura que no fa tants escarafalls quan veu pits a la platja o als anuncis. Sap per què serveixen els pits d’una dona? Ja li dic que com a reclam publicitari i com a objecte pel gaudi pels homes no.
Entenc que hi ha gustos per tot però pensar que alletar en públic és quelcom de mal gust demostra fins a quin punt hem oblidat perquè serveixen els pits de les dones i quines són les necessitats de les criatures. Per si es va saltar la classe de naturals on ho explicaven els pits de totes les mamífers tenen el poder i la capacitat de fabricar llet per la seva cria, els humans som mamífers i a les nostres cries els cal rebre la nostra llet. Una llet que és específica en cada espècie i que en el cas dels humans ens permet alletar de manera exclusiva durant 6 mesos. I sàpiga cada vegada hi ha més mares que alleten i que evidentment ho fan fora de les quatre partes de casa seva, estem recuperant la cultura de la lactància i això és nota en que cada vegada hi ha més conflictes: dones amonestades per alletar o convidades a anar a sales de lactància... Sap què les mares lactants teníem una mania ens agrada alletar quan i on les criatures tenen gana: al carrer, a la piscina, a la biblioteca, al súper.... I més important encara no ens exhibim només fem quelcom tan simple, vital, bàsic i meravellós com nodrir.
Va ser curiós llegir els comentaris posteriors, molts s’escudaven en la nostra afirmació que alletar és fisiològic per rebatre que cagar, pixar o follar també són activitats fisiològiques però que no fem en públic. Tocuhé! Certament l’argument que alletar és fisiològic i per tan natural va en contra nostra. Hi va especialment perquè la societat ignora que un pit té com a funció principal alimentar. El nostre cos s’ha convertit en un cos despullat de les seves funcions filològiques per ser un cos amb el que traficar. Amb el cos de la dona es pot vendre, del cos d’una dona se’n pot gaudir... i ens recorden constantment que el cos d’una dona no sap parir i el nostre cos no serveix per alletar.
Ara alletar en públic és quelcom que la majoria de la societat ha establert que cal fer-ho en privat, ja que segons ells és un acte íntim de mare i criatura que cal protegir perquè no sigui destorbat, de fet encara hi ha moltes guies de lactància que insisteixen en que cal alletar en un lloc tranquil. Però aquesta argumentació de la protecció no deixa de ser una fal·làcia, la mentida que la societat ha establert per evitar-se l’observació de la lactància, per justificar el seu cacau mental! Qui ha assumit, potser sense adonar-se’n que el cos d’una dona no és molt més que un reclam publicitari és lògic que no pugui concebre que el pit sigui utilitzat per un altre cosa.
Ara ens toca alletar en privat, lluny de la societat que troba reprovable veure una criatura mamant, que ha assumit que alletar és un acte fisiològic com cagar o pixar, un acte que fa fàstic. I com deia a la carta les coses es compliquen ja que cada vegada hi ha més mares lactants i cada vegada més mares alleten en públic el que produeix inevitablement xocs de percepcions entre uns i altres.
Normalitzar passa per acceptar i respectar i això arribarà quan s'entengui que el cos d’una dona és més que un expositor publicitari. Que el cos d’una dona és poderós i parir i alletar ens dóna molt poder, no en tingueu cap dubte!
