Som la llet

Alba Padró i Arocas

Per tot, tot i tot!

La lactància serveix per tot, em pregunto per quantes coses més podia servir la teta i no vaig arribar a descobrir! Quins misteris! Avui una acció complicada que la teta fa planera!

La Maria quan va néixer no tenia ungles, tenia unglots als dits, Eduard Manstissores al seu costat era un principiant! Es va deixar la cara feta un mapa als pocs dies de néixer! Entre las rascades que es va fer ella mateixa i les marques i morats dels fòrceps a la cara tenia un aspecte terrible! El meu marit sempre diu que era Jordi Pujol en petit! Hehe

La primera cosa en que vaig pensar va ser en agafar unes tisores i rebaixar els gabinets que tenia per ungles. Però la saviesa popular criminalitzava aquesta opció! Així que aprofitant que era hivern vam passar la temporada ambmanyoples fins que el pediatra ens va donar el beneplàcits per tallar. Mireu que curtet era aquella maleït pediatra que creia aquell mite que diu que als nounats no se’ls pot tallar les ungles! Si d’ungles no en sabia res que podia saber de lactància!!??

Bé així doncs emocionada per poder fer una primera xollada a la criatura vaig descobrir que la cosa no era tan simple com agafar unes tisores, la mà de la nena, i apa retallada s’ha dit.

Noooooooooooo!!! La Maria tenia un radar per les tisores, era intentar-ho i es retorcia com un cocodril. Quin perill! Tenia més opcions de fer-li mal o de fer-me mal jo que de poder tallar-li les ungles.

No podia ser. Així que vaig intentar fer-ho mentre dormia. Sí, allò que ve a ser amb nocturnitat i alevosia. Però res, tot i queella semblava estar fora de joc però el radar el tenia sempre encès! No la podia enxampar de cap manera.

Així que durant una època aprofitant que em ficava les manetes a la boca, les retallava de manera artesanal amb les meves dents. Sí, ho sé, fastigoseta però millor així que fer-li mal en un dit amb les tisores assessines!

De vegades amb el seu pare per un cantó i jo per l’altre aconseguíem fer una retallada ràpida, però no era la manera. Ella plorava i jo em posava histèrica i em sabia greu tallar-li els unglots d’aquella manera!

I de cop el gran descobriment.

Un dia parlant per telèfon ( em guardo aquesta entrada per un altre dia: Vols parlar per telèfon? Treu la teta!) jo em tallava les ungles mentre parlava. Tenia la Maria a la falda i es va començar a recargolar per demanar-me teta, com no! Així que es va amorrar a la teta i jo vaig seguir xerra que xerra. Vaig acabar amb les meves mans i per inèrcia vaig agafar les seves mans i faig començar a tallar. Coi! No es movia, no protestava, no plorava, tenia la mà relaxada i en 30 segons ho havia aconseguit. Com podia ser?

Vaig pensar que era casualitat que una flor no fa estiu i que segurament allò no res repetiria... Però res més lluny de la realitat!

Li podia tallar ungles de mans i peus mentre ella mamava!! Èxit total!!! La teta la tenia tan hipnotitzada que tenia el radar anti-tisores apagat!

Amb l’Abril va ser néixer, arribar a casa i procedir immediatament a la retallada de rigor, res de guants, res de plors, res d’atacs nocturns... Teta a la boca i via lliure!

Però sabeu el que no vaig poder solucionar amb la teta?? Anar a la pelu i tallar els cabells a les nenes! Amb la teta a la boca és complicat fer una tall simètric. Quina llàstima, tot i així segueixo pensant que la teta serveix per tot, tot i tot!