-
Nit de divendres a dissabte, 00:23 em truquen al telèfon d’ALBA, 00:24 ja he penjat i em disposo a tornar a dormir mentre penso que ja tinc entrada pel bloc.
-
La pregunta plantejada era simple: puc donar el pit si tinc febre?
La resposta encara més breu: si
La mare en qüestió havia trucat al pediatra a la tarda i li havia dit que amb febre no podia alletar, que la llet perdia nutrients si ella tenia febre. Com diu que què?
Ella havia intentat aguantar i alimentar a la criatura amb llet que tenia congelada però la desesperació de la criatura i els seus pits plens l’havia portat a sentir més opinions sobre el tema.
Però té sentit el que va dir el pediatra? Va, admetem (que no és així) que la llet d’una mare lactant amb febre perd nutrients. I???? Què passa perquè la llet tingui menys immunoglobulines o menys proteïnes o menys lactosa (o ves a saber què) no té cap mena d’importància! Ni que això de la febre fos un càstig diví de 40 dies i 40 nits!
El mite que diu que les mares lactants amb febre no poden alletar no és nou la segona part, la dels nutrients per mi és nova. Certament habitualment no diuen perquè no pots alletar: la llet serà dolenta (aquesta era l’opció del pediatra), la llet transmetrà la malaltia a les criatures, la llet transmetrà la febre a les criatures... sincerament no ho sé però suposo que ha de sortir d’algun lloc!
Dedueixo/interpreto/imagino/aventuro/especulo que ha de ser un mite mooooolt antic, potser fa uns centenars d’anys, quan una mare lactant tenia febre la cosa es complicava, potser la febre era un símptoma tan terrible (febre tifoide, tuberculosi...) que es feia necessari separar mare i criatura per la seguretat de la criatura. Sense accés a un metge, a medicaments, a antibiòtics... potser el més segur era separar mare i fill per evitar el contagi de la malaltia materna a la criatura. Tot i així sabem que quan una mare emmalalteix la seva llet s’omple d’anticossos específics per protegir a la criatura i evitar que emmalalteixi. I dedueixo que si era més segur separar-los era perquè normalment sempre hi havia alguna dona de la família disposada a alletar a la desafortunada criatureta a l’espera de què succeïa amb sa mare.
Bé, avui en dia, una mare amb febre no té perquè deixar d’alletar si el seu estat físic li permet, que sol ser així en la majoria de casos.
En primer lloc, quan una mare lactant té febre el millor és veure què sembla que la causa, ja que en la majoria dels casos pot ser que una mastitis estigui rondant a la mare i tot sovint una no cau en relacionar una cosa amb l’altre. Sempre que em truca una mare amb febre per preguntar-me si pot alletar li demano com té el pit. I en un 75% de casos es tracta d’una mastitis clàssica incipient. I la primera recomanació en aquest cas és seguir alletanti encara diria més, la principal recomanació és alletar encara més per evitar la multiplicació de bacteris, el que representa la complicació de la mastitis. Per cert i ara que hi som: LA LLET QUE FABRICA UNA MARE AMB MASTITIS NO ÉS DOLENTA, SÍ QUE TÉ UNA CARREGA BACTERIANA SUPERIOR A L'HABITUAL PERÒ LA CRIATURA TÉ MOLTS MÉS BACTERIS DEL MATEIX TIPUS AL INTESTÍ I NO LI FAN CAP MAL. AIXÍ QUE LA LLET NO ÉS DOLENTA PEL NEN.
I quan es tracta de grip, angines, refredat... la mare lactant es pot medicar amb el que li calgui que la majoria de medicaments són compatibles amb la lactància. I tot i malalta i feta un drap pot serguir alletant.
La llet d’una mare amb febre no és dolenta ni perjudica a la criatura que la pren!!! Suposo que seguiré contestat a la mateixa pregunta una desena de vegades a l’any, quin remei, però potser algú llegirài deixarà de ser un mite. Aixxx d’esperança també és viu!!!!
