Som la llet

Alba Padró i Arocas

Àvies reconvertides

Escoltant Catalunya Radio vaig poder sentir la senyora Ferrusola i la vaig veure un pèl esgarrifada amb el tema de la lactància prolongada.

Dimecres El Matí de Catalunya Ràdio va rebre un munt de trucades per parlar del Pare Manel (des de aquí tota la meva admiració per la seva tasca). Una senyora va trucar al programa per explicar les seves vivències amb la maternitat i les seves dificultats per ser mare. Gairebé finalitzada la trucada, la senyora els cola un gol i va explicar tota orgullosa que la seva filla era assessora i presidenta d'ALLETA, i com la seva filla treballava sense ànim de lucre i que alletava en tàndem a les seves criatures. I va explicar que el seu nét de tres anys encara mamava. Ho podeu sentir al minut 28.

Però això d'alletar tres anys li va semblar massa a la senyora Ferrussola. És clar una cosa és alletar i l'altre passar-se, no?

La senyora Ferrusola té 7 fills i suposo que encara més néts i nétes. Pel seu comentari puc deduir i practicament assegurar que cap dels seus fills ni néts han estat alletats més allà del considerat necessari, el que vindrien a ser treso quatre mesos?

I d'això n'estic segura perquè al igual que la Dolors, la senyora que va trucar a la ràdio, la meva mare i altres mares d'assessores que conec s'han tornat més radicals que nosaltres.

La meva mare va ser la segona persona que em va dir que potser no tenia llet per alimentar a la meva filla. El primer que va dubtar de les meves capacitats va ser el pediatra de la clínica on vaig parir "Pensa intentar la lactància materna?" em va dir.

La meva mare és biòloga. Per tant, és una dona amb estudis superiors que llegeix, s'informa i forma. Sí forma alumnes que treballaran en àmbits sanitaris diversos. Per tant ella araconsidera que és fonamental que sàpiguen coses bàsiques de lactància, que es plantegin coses, que busquin informació...

I noies (i nois), em fa por sentir-la parlar! Ha passat del negre al blanc en 10 anys. És la més radical de totes. Ella sí que és Lactivista! Moltes de les nostres mares han modificat les seves idees entorn la lactància i recolzen amb orgull la nostra decisió. És curiós perquè tinc la sensació que les sogres no són així. Jo tinc la sogra força lluny, a 1.064,9 kilòmetres exactament i per tant no es podia ficar massa, per no dir gens ens les nostres lactàncies, però per altres conegudes i amigues les sogres han estat (i no dubto que n'hi ha de meravelloses i conscienciades) el pitjor malson.

Tant unes com les altres, mares i sogres, segurament no van alletar o ho van fer per un període molt breu. Per tant la seva experiència és nul·la en temes de teta. A la majoria que ho van intentar els van dir que no tenien llet o que la seva llet no era bona, per tant quina confiança poden tenir en que la lactància de les seves joves funcioni? Doncs cap! I no hi ha res més plom que una àvia anti-teta! És una mena de corcó reiteratiu. Vius en un constatant déjà vu. Qualsevol cosa que li passa a la criatura és culpa de la teta:

Si la criatura no dorm és culpa de la llet: "Segur que no t'has pres un cafè?!"

Si la criatura dorm massa és culpa de la llet: "Què no veus que passa gana i per això dorm tant!?"

Que la criatura no creix és culpa de la llet: "Ja et vaig dir que tenies el pit massa petit!"

Que la criatura creix massa és culpa de la teta: "És clar, el tens tot el dia amorrat!"

Si la criatura no vol menjar AC és culpa de la teta: "Si no li treus la teta no menjarà mai res!"

Si la criatura menja massa és culpa de la teta: "Li has fet passar gana, criatureta!"

I a vegades la seva preocupació som nosaltres:

"T'estàs quedant als ossos, aquesta criatura et xucla i tu vinga donar-li teta"

"És clar no pots fer règim alletant. Quina pena, amb el tipet que tenies"

"Això del pit és tan esclau. I mira que eres independent abans!"

"Nena, no li donis pit a la nit. Pensa en les necessitats del teu marit"

I estic segura que podríeu seguir i augmentar la llista i fer-la infinita però no val la pena.

A més aquesta entrada era per parlar de les súper àvies reconvertides com la Dolors i la meva mare que estan orgulloses del que fem. Per les sogres i/o mares insolents ja sabeu que recomano: Ears-Seals i paciència dosis extra de paciència. I no deixarem de resar per la seva conversió!