Som la llet

Alba Padró i Arocas

Atenció, pare en 'mode off'

Divendresal Congrés de FEDALMA una de les ponències era el paper del pare a la lactància. I vaig riure molt amb un dels nois quan li van preguntar com dormien i ell va contestar: genial!

Una manera fàcil d'alletar a la nit és ficar la criatura al llit amb els pares. És una manera pràctica de poder fer dues coses a la vegada: alletar i dormir; que encara que no ho sembli és una necessitat vital de la mare lactant.

Tu, mare,et fiques al llit amb la criatura i fas de contorsionista de circ per poder col·locar-te sense estar massa incòmoda, fas invents per aconseguir que la teta estigui disponible i que el nen estigui segur i protegit entre els teus braços i el teu cos. Totes sabem que cap mare* esclafarà al seu fill mentre dorm però, sincerament, no sé si refiar-me del pare de la criatura.

Perquè ell es fica al llit per dormir i en essència és el que fa, dormir com un liró. Les mares des del moment que la nostra criatura arriba al món ens instal·len una funció revolucionaria; dormim em versió "on".

Tu dorms, és evident, si no no estaries viva a aquestes alçades, però estàs dormint mentre el teu cervell segueix encès en mode "on". Atenta a qualsevol soroll, gemec o moviment. Pots sentir el més tímid i imperceptible moviment de la criatureta. El seu cervell en mode "on" et permet fer activitats diverses. En primer lloc dormitar, dormir és un verb massa gran i complert per una mare lactant, nodrir com un sortidor d'autoservei la criatura, comprovar la temperatura corporal del nadó i actuar en el cas de ser inadequada, pensar que has de comprar bolquers, posar una rentadora i fer mentalment la llista de la compra... entre moltes altres coses. Aquestes són les nostres possibilitats en mode "on" mentre estem contorsionades al llit.

Mentrestant, el pare de la criatureta té el cervell en mode "off" i ja sé sap que aquest mode el màxim que et permet fer és somiar i roncar. Els pares en mode "off" tenen en primer lloc un mecanisme intern de seguretat. El mode "on" no pot ser desconnectat fins passades un mínim devuit hores després de l'activació inicial. Per tant resulta complicat aconseguir connectar-los dins aquesta franja de seguretat, per més gran que sigui l'enrenou sonor o de moviment a què se'l sotmet. Com a màxim activaran un missatge de cortesia, tipus contestar i deixaran anar una frase del estil: Està bé? Què passa? Et cal res? Però no cal intentar respondre a aquests missatges ,doncs com qualsevol contestar automàtic davant la teva argumentació no s'obté cap mena de resposta intel·ligible.

Les mares que alletem tenim clar que els nens mamen vint-i-quatre hores al dia, els és absolutament igual que siguin les tres de la tarda o les tres de la matinada. Nosaltres tenim clar que poden mamar de 8 a 10 vegades a la nit. També tenim clar que això pot durar mesos per no dir anys i ben aviat aprenem a tenir clar que els pares dormen en mode "off" i que les nostres nits des que parim fins com a mínim les nostres criatures compleixin els 30 anys seran sempre en mode "on".

Tu et lleves amb mal a totes les parts del teu cos, hi ha parts que no saps ni si tenen mom, però saps que et fan molt mal. Amb les parpelles que mostren certa resistència a l'obertura i amb el cervell dins una mena de boira difusa que no et permet saber quantes vegades ha mamat la criatura aquella nit. Perquè tu saps que ha mamat, que ha mamat moltes vegades però ets incapaç de determinar i concretar un número enter. També saps que ell ha estat en mode "off" i la prova sonora han estats els roncs intensos i persistents que t'han deixat clar que no s'ha assabentat de les teves aventures nocturnes.

Una vegada desconnectat el mode "off" el pare sortirà del llit amb un somriure d'orella o orella i et dirà del tot convençut "Que bé que ha dormit ( aquí podeu posar el nom de la criatura) no? No l'he sentit en tota la nit!!".

Noies, em temo que és inútil contestar o intentar justificar que tot i que la criatura no ha plorat, dormir el que es diu dormir és una activitat que comences a entendre que mai serà el que era abans que el teu fill arribés al món.

I la situació és impagable quan dos pares amb les seves respectives famílies es troben. Després de les moixaines als nens i els afalacs creuats. Ells es miren i es pregunten: Què, com dorm la criatura? I ells és miren de noui responen feliços "De meravella, dormim tota la nit!"

Qui pogués instal·lar-se el mode "off"...com a mínim un parell d'horetes!

*Deixo pendent parlar de collit segur.