-
Aquesta setmana m’ha trucat una mareque em va explicar que tenia una criatura" d’alta demanda" feia temps que no sentia aquesta expressió
-
Fa gairebé 14 anys quan va néixer la Maria es començava a parlar dels nens "d’alta demanda". Nens que, tot i tenir de tot: teta, braços, porteig… mai semblen estar satisfets i sempre estan demandant , irritats, no suporten anar amb cotxe si no és amb la teta a la boca….
Evidentment classificació la teva criatura "d’alta demanda" et porta immeditatament a pensar en que tens un nen difícil. Quina creu, penses, si et toca una criatura d’aquestes! La resta de criatures del món semblen angelets caiguts del cel i el teu sembla el dimoni en persona.
La Maria era una nena amb caràcter, demandant i per a mi complicada. Mai sabia com podia reaccionar i jo m’angoixava molt.
A les nits l’adormia amb la teta i al cap de 30 minuts clavats de rellotge es tornava a despertar i a demanar teta. I així pràcticament tota la nit, a vegades passava una hora, però normalment era MOLT sovint. Tant que de vegades em desesperava, voler començar a sopar fer la primer cullerada i sentir a la nena plorar a pulmó demanant teta com si mai hagués mamat era el nostre pa de cada dia. Hi havia nits que plorava de la ràbia i d’impotència. I el més fotut era que sentia a dir: És el que t'has buscat!
Vaig trigar 5 anys en voler una altra criatura (bé, en realitat van ser 4 perquè vaig trigar un any en quedar-me en estat) no em veia capacitada per tornar a passar pel mateix. Quan vaig agafar forces i ganes de repetir sabia a què m’enfrontava, tenia molt clar què era una criatura i comptava que em sortís una altre criatura "d’alta demanda",per tant estava preparada per deixar-m’hi la pell.
La sorpresa va ser al descobrir que, tot i ser un pèl menys demandant, el problema era meu.
Tenir-ne dos era a priori més complicat perquè havia de tenir cura de dos criatures, però el rebre les seves necessitats de gana, son, braços… només com a necessitats i no com un problema em feia sentir millor i m’ajudava a no desesperar-me.
Per tant sovint les expectatives (maleïdes expectatives no sabem què és una criatura fins que la tenim a les mans) són les que ens porten a catalogar "d’alta demanda" a una criatura que el que necessita és el mateix que totes les criatures del món. De fetvaig acabar pensant que potserel comportament de la Maria era el que calia!
Va, ara imagineu que tenim una màquina del temps i anem 400.000 anys enrera i ens plantem a Atapuerca i evidentment també sou mares i teniu una petita criatura de pocs mesos. Situades/situats?
D’acord, doncs ara mireu la vostra criatura, la vostra criatureta del segle XXI no sap a quin segle a nascut. De fet li és igual que sigui el segle XXI, el XIX o el IV! La vostra criatura viu a Atapuerca City i no hi ha res més a dir! A Atapuerca City hi viuen bèsties grans i perilloses, és un món hostil i indòmit! Un món salvatge i perillós que es cobra les víctimes débils o despistades. Les nostres criatures segueixen vivint en aquest món ple de perills no saben que viuen en una casa segura i que la seva mare no els deixa de péixer. Ells que són uns supervivents excel·lents fan el que millor saben fer, demanar per protegir-se i aconseguir el què els cal.
Si nosaltres intentessim entendre on viuen potser entendriem més el que necesiten i no entendriem aquestes necesitats com un problema sinó como una virtut!
pd. La meva nena "d'alta demanda" és una adolescent meravellosa! Per si algú li queden dubtes que escoltar a les criatures i satisfer les seves necesitats no fa nens malcriats, maleducats o consentits!
