-------
Vaig estudiar a la mateixa escola
-------
D'aquella època recordo plors, molts plors, i mocs, molts mocs! Feia de voluntària a principis de setembre quan les criatures de la llar començaven l'escola, en aquell moment no hi havia adaptació ni punyetes i les criatures ploraven i moquejaven a la vegada, us podeu imaginar el panorama.
Només em dedicava a treure mocs i calmar criatures i sí, els mocs eren fastigosos i recordo que vaig descobrir el ventall de colors i textures que poden tenir els mocs! Em pensava que el tema mocs el tenia aprovat amb nota, però res et prepara per quan ets mare lactant i tens una criatura que vol mamar amb el nas tapat amb munió de mocs espessos com el ciment.
Abans de seguir feu, si voleu, una proba per entendre de què parlem. Tapeu-vos el nas amb una pinça de la roba, prepareu un porró amb líquid i intenteu beure a galet. És evident que no podreu respirar pel nas i quan porteu uns segons us caldrà parar per deixar de beure i respirar per la boca. De fet si no teniu un porró a mà recordeu què sentiu quan esteu constipats , teniu el nas tapat i us estireu al llit! La sensació d'ofec atabala i desespera. Doncs ara imagineu una criatura amb el nas tapat que a més intenta mamar.
Sí, han de deixar de mamar per poder respirar i això no els agrada massa perquè ells sense mocs si que poden fer tres coses a la vegada.
Quan mamen el que fan és: succionar, empassar, respirar. Exercici impossible de realitzar per qualsevol adult però que ells dominen a la perfecció.
El problema sorgeix perquè ells no ens poden informar d'aquesta sensació.No ens adonem tan facilment que tenen és el nas més congestionat que elpeatge del'AP7en hora punta, només ens adonem del que és evident als nostres ulls, que les criatures fan coses estranyes a l'hora de mamar: sembla que no volen mamar, s'enfaden i protesten enèrgicament al intentar popar, s'enganxen i desenganxen del pit una i altra vegada amb el mal humor en augment, es neguen directament a mamar, mosseguen la teta en un atac de desesperació absoluta...
I quan descobrim el que els passa sortimpitadesa la farmàcia a comprar de tot i força per desobturar-los les foses nasals. I aquí, com a mínim jo, vaig descobrir el desconegut mercat de "lleva-mocs". El més habitual és el sèrum fisiològic de tota la vida aplicat en més o menys quantitat. No cal dir que a les criatures no els agrada, de fet és una sensació força desagradable.
La versió més moderna són els preparats d'aigua de mar que vaporitzen una pluja suau però contundent d'aigua salda dins elnas, sempre m'han recordat a les maquines per desincrustar la porqueria de les parets de la cuina. No són tan molestos però tampoc són plat de gust per cap criatura.
I en tercer lloc i no menys important els aspiradors nasals. Realmentfastigosetel moment de l'extracció quan una vegada aplicada la punta de l'aspirador al nas de la criatura has de succionar la cànula per fer sortir totes les mucositats que s'han desenganxat per obra i gràcia del aigua de mar o el sèrum. Aquestes coses només les fa una mare!
A les meves, i pel que sé a moltes altres criatures totes aquestes tècniques, tot i que poden ajudar no els agradaven, de fet a les mares tampoc ens agrada el moment plors, crits que representa un rentat de nas.
A mi el que em funcionava de cine era la banyera. Beneïda banyera que té mil usos amb la teta! Omplir-la amb aiguacalentona, tancar la porta i crear un ambient amb humitat al100%, els mocs es rendeixen sols i la congestió disminueix.
No es massa ecològic ni econòmic omplir la banyera però com a mínim abans d'anar a dormir és força agraït. El resta del dia donar el pit amb la criatura el més dreta possible resulta útil per ajudar-los a respirar millor.
Maleïts i incomodes mocs! Et passes l'hivern esperant que arribi la primavera i que per fi els mocs toquin el dos... Ni que sigui una temporada!
