Criatures 11/11/2013

Aquest esforç el vaig veure compensat amb un somriure

6 min

l

Bon dilluns, us deixo amb una historia de superació!

-

"Les dones de la meva família tenim tendència a fer els pits grans però jo crec que de generació en generació els pits cada cop són més voluminosos. Així doncs als 18 anys amb el recolzament de la meva mare i el suport de la meva avia materna em vaig fer una reducció de pit. De les visites al cirurgià un cop feta l'operació recordo que em va dir "quan siguis mare podràs donar pit perquè no hem tocat els conductes" era molt jove i ho veia lluny i li vaig dir "donar pit? Per tornar a fer unes mamelles grosses? No en donaré pas de pit" i em va dir " d'aquí a que siguis mare canviaràs d'opinió". No ho crec pas, vaig pensar.

La meva mare als anys 50 ja va ser pujada amb pelargon, la meva àvia va passar per unes quantes mastitis i una infecció de pit que feia que sagnés pel pit, desesperada va anar al metge i li va dir que li donés alguna cosa ja que la meva mare només feia que beure sang. Com que havia sentit tantes vegades com ho va passar de malament la meva àvia donant pit, ma mare va tenir clar des d'un principi alletar-nos al meu germà i a mi amb llet artificial.

Moltes vegades es fa ús de la dita "és el que ha mamat a casa", davant d'aquest panorama familiar jo havia de donar pit? Però dos motius van canviar el meu pensament.

Un va ser fa tres anys i mig, se'm va diagnosticar endomatrosis, per laparoscòpia em van netejar els dos ovaris un amb un quist de 7,5cm i l'altre de 3,5cm. El ginecòleg em va dir que perquè no se'm reproduïssin els quists no havia d'ovular. L'embaràs i l'alletament són els millors mètodes naturals perquè l'endomatrosi no se'm reprodueixi.

L'altre va ser que el meu germà es va casar amb una llevadora. En dinars familiars vaig sentir explicar mil i una anècdotes sobre parts. Fa quatre anys va néixer la meva neboda gran, la qual va alletar sense problemes. Vaig descobrir que en els pits de vegades s'hi fan clivelles i quan prens la decisió de deixar donar pit se t'inflen com a botes i fan molt mal. La meva neboda petita va néixer fa un any i al·lucinava quan s'escanyava amb un dels pits per la quantitat que li sortia, fins i tot quan se la desenganxava sortia un rajolí de llet a tota pressió.

De les classes de prepart recordo la del dia de l'alletament, la llevadora que ens va demanar qui havia sigut alletat amb pit i qui amb llet artificial. Les que vam aixecar el dit amb llet artificial ens va dir una cosa molt important "vosaltres no tindreu el recolzament ni l'ajuda de la vostra mare". Vaig pensar, és igual tinc la cunyada que és llevadora i a més és la veïna!

El part va anar molt bé, la va treure la tieta. De seguida que va sortir me la vaig posar el pit. Em deien que la nena mamava molt bé, amb força, amb ganes i jo pensava doncs ho fa de manera innata. Durant l'estada a l'hospital tenia la nena enganxada al pit molta estona, sempre que entraven les infermeres estava xumant. Tenia els meus dubtes si podria donar bé el pit, el segon dia la veia plorar, em donava la sensació que era gana i que jo tenia poc calostre, però em van dir que els recent nascuts tenien l’estómac petit com una canica i que el calostre era molt nutritiu i ja en feia prou. Fins i tot li vaig comentar al ginecòleg i la infermera que l'acompanyava va prémer el mugró i van sortir unes gotetes de calostre. Així que quan vaig marxar, havia perdut només 220 grams i una infermera em va dir tu tranquil·la que aviat tindràs la puja de llet.

A casa, al quart dia, em vaig despertar amb els pits ben inflats, em feien un xic de mal però durant la lactància mai més me'ls he notat tan plens!

Vaig anar a pesar-la al sisè dia i va perdre força pes 440 gr. Com podia ser si la tenia tot el dia enganxada al pit? bé a la nit no, dormia 5 i 6 hores seguides i fins i tot algun dia més. Més endavant vaig saber que els nens que perden pes dormen molt per no gastar energia. Em van donar uns pots de suplement i la cosa va millorar. Al vuitè dia vaig anar al pediatre i havia augmentat 20gr respecte l'últim pes. La pediatre em va dir, un cop acabés el suplement ja no li donés més i faríem un control de pes setmanal. Vam racionar el suplement sobretot que n'hi hagués a la nit per dormir bé. Quan es va acabar el suplement, aquell dia la nena estava molt irritada plorava molt i en tota la tarda no va fer cap pipí, havia llegit articles sobre pèrdua de pes i tenir el bolquer sec podia ser símptoma de deshidratació.

Quan la vam tornar a pesar va fer una baixada de pes important 540gr respecte al de naixement. Vam comprar un pot de llet deshidrolitzada com a suplement i davant de la por que la nena s'acabés acostumant al biberó li oferíem el suplement amb xaringa, aquesta era feina del seu pare, el qual la peixia amb molt de carinyo després de cada toma de pit. Al primer mes encara li faltaven 10grams per recuperar el pes de naixement.

La meva cunyada va arribar a la conclusió que la reducció de pit podia haver afectat la quantitat de llet que podia produir, em va deixar el tirallets i em va dir que em treiés la llet desprès de cada toma. l'experiència amb el tirallets va ser horrorosa, els primers dies només sortien gotetes, vaig trigar tres dies a fer 15ml! La següent setmana ja vaig fer 20ml. Per augmentar la producció de llet em van recomenar prendre cervesa però a mi no m'ha agradat mai. M'he acostumat prendre el llevat de cervesa amb el iogur m'ha ajudat a produir més llet, ara amb 24hores puc fer entre 60 i 80ml i amb un dia i mig tinc per suplir un biberó de llet artificial de 120.

Vaig buscar per internet sobre reducció de pit i alletament i vaig descobrir el suplementador, mentre dones pit ella xucla per un tub el suplement que pot ser de llet artificial o materna. Va bé quan el nadó s'empipa perquè no surt prou llet i també per augmentar la producció de llet perquè s'hi passa més estona al pit.

Donar pit no ha sigut un camí gens fàcil i quantes vegades he pensat en aquella classe de prepart! Tenir una mare que no ha donat mai pit i que creu que és una pèrdua de temps i que al principi només feiacomentaris com "ja la tornes a tenir enganxada al pit?"o "no m'estranya que passi gana amb lo poc que surt del tirallets" i el més bo de tots "que t'entretinguis a donar pit de dia ho entenc, però de nit? Estàs una mica boja donar-li a la nit. Has de descansar". Crec que ara ja ho té mes assimilat, l'altre dia parlava amb un amic que ha sigut avi i li deia "donar pit? És estar només per la criatura, que s'oblidi de tenir la casa ordenada, planxar roba i fer llits! "

El que si puc dir és que he tingut un entorn favorable que m'ha animat a continuar en davant. La meva cunyada em va ajudar els primers dies a enganxar correctament al pit quan tenia unes clivelles que feien un mal horrible però un cop tenia la nena ben enganxada ja no feien mal. Em feia massatges al pit per buidar-me'l i supervisava si la tenia ben enganxada al pit quan me la posava jo sola. Em va dur un control de pes paral·lel al de la pediatra, així la pesavem dos cops per setmana. La meva parella que m'animava a continuar endavant i no tirar la tovallola abans de temps, em deia si no la pots alimentar exclusivament no passa res, li dones com a postres, i saps que va bé per tu i per a ella. Fins i tot el meu germà que em deia no facis cas a la mare que el millor que pots fer per la teva filla és donar-li el pit. El ginecòleg que em deia dorm menys hores i dóna més pit, ja que li vaig explicar que la toma de les dotze de la nit i el de mijtanit li dono majoritariament amb biberó.

La meva filla ja té quatre mesos i de moment la lactància em va bé perquè no tinc la regla i sóc una mare feliç fent lactància mixta. Tot l'esforç i les hores dedicades a tenir la nena enganxada al pit, al tirallets, a preparar bibis i netejar-los per tornar a començar la mateixa roda sense tenir temps per a res. Aquest esforç el vaig veure compensat amb el somriure que em va fer l'Arlet als tres mesos. Era un dia que mamava sense suplementador, es va desenganxar del pit, em va mirar amb aquells ulls grossos i marronosos i em va regalar un llarg somriure, es va girar altre cop a la teta i va continuar mamant."

stats