Som la llet

Alba Padró i Arocas

Aprendre...

Elvell record de lactància d’una amiga; un record de fa anys però que encara li resulta dolorós, m’ha portat a fer aquesta entrada.

-

Una de les experiències més dures que recordo d’infantesa va ser aprendre a nedar. Els meus pares em van apuntar a un curs a l'estiu a l’escola per aprendre’n i deixar de fer servir els braçals. Pel que recordo devia ser un curs al juny o al juliol, hi anava cada matí a practicar unes hores. Ens tiràvem a l’aigua, el profe ens deixava agafar la perxa i apa piscina amunt. Suposo queno eren masses dies de curset i el darrer dia veient que jo seguia aferrada a la perxa per nedar el profe va tenir el detall d’agafar-me, llençar-me a l’aigua i no donar-me la perxa per agafar-me. Nedar vaig nedar però l’esglai del moment encara el recordo ara.

Ara us explico el record de la meva amiga.

Quan va parir es van emportar el seu nen, quan li van tornar a portar estava desorientat idescol·locat, no sabia pas on era ni què havia de fer. Com que no mamava ni en tenia intenció, la llevadora li va engrapar el pit a la meva amiga amb una mà i va agafarel cap del nen amb l’altre i li va enxufar al pit amb rapidesa. El nen no es va agafar i va començar a plorar de l'ensurt i la meva amiga va decidir que no volia donar el pit.

És evident que forçar les situacions no ajuda i tenim força mania, quan parlem de lactància, en forçar les coses i ficar les mans on no ens demanen.

"Obligar a” mai ajuda. Obligar algú perquè faci x, explicita que aquest algú no vol fer-ho. A vegades ho justifiquem perquè pensem que és pel bé de la mare o de la criatura. Sí, a mi em van ensenyar a nedar i potser alguna criatura s’ha agafat al pit forçant la situació, però cal fer-les coses de manera tan destralera?

Qualsevol aprenentatge requereix els seus tempos, requereix paciència i amor per part de tots els implicats. Pels protagonistes tot és nou i pels que ajudem, tot i tenir tota l’experiència del món hem de tractar a cada nou protagonista amb el mateix amor, calma i dedicació que el primer i sobre tot recordar que per ells tot és nou.

En la lactància és cert que hi ha situacions que poden requerir intervenir i agafar les regnes per part d'assessores, IBCLC o sanitaris, però sempre sota dues premisses: informació i respecte. Si informem ala mare del que farem, la nostra acció no la sorprendrà i respectarem el seu temps. I un detall important per què potser aquesta mare no ho vol que ho fem!

"Esclafar" un nen sobre un pit no acostuma a ser de massa ajuda, perquè potser aconseguim que s’agafi però no haurem aconseguit que la mare aprengui com ho ha de fer. A més normalment quan forces a un nadó a fer quelcom que no vol fer aconseguim l’efecte invers i sovint he vist criatures que les acostes al pit i sembla que les acostis al infern: ploren, xisclen, patalegen, giren la cara….

Així que una cosa és ajudar o fomentar i una molt diferent forçar, perquè ens ha de quedar clar que no es pot obligar mai a cap criatura a mamar, tinguin l’edat que tinguin ells decideixen si ho volen fer o no, i si no ho volen fer accions potineres per part nostre només faran que empitjorar la situació.

Quan una criatura no s'agafa cal donar-li temps i respecte, permetre que busqui, que aprengui, que decideixi quan vol mamar... Ha de ser una experiència amorosa, tranquil·la i molt respectuosa per mare i criatura. Qualevol gest poc adequat ho pot espatllar tota la màgia.