-
Si us dic queapoderamentvoldir "empoderament"tot ja té més sentit, oi?? I avui vull parlar d'això del apoderament.
-
La maternitat: el part i la lactància poden ser un moment de crisis per moltes dones. Aquestes situacions biològiques poden fer sentir a les dones petites, indecises o perdudes...Una de les missions que se'ns suposa a les assessores és aquesta capacitat per apoderar a les mares i aconseguir atorgar-les aquesta força que els permetrà prendre les regnes de la seva lactància.
L'apoderament fonamentalment implica un procés de canvi pel qual s'eleven els nivells de confiança, autoestima i la capacitat per respondre a les pròpies necessitats.
Fa un parell de setmanes vaig tenir el plaer de llegir aquesta entrada al bloc de l'Eloísa López.De casualitat al cap de pocs dies vaig llegir enuna contra al Periódicoal fundador d'Actuable i vaig començar a entendre moltes coses.
Durant molt temps he pensat que érem nosaltres, les assessores, que mitjançant les nostres habilitats: l'escolta activa, la cordialitat, el no jutjar, l'empatia... les que donàvem l'impuls a les mares per sortir reforçades i vencedores de les situacions de crisi que es poden produir en la maternitat i la lactància.
I també durant molt temps m'he preguntat el perquè hi havia mares que se'n sortien i perquè hi havia mares que no ho aconseguien tot i viure situacions similars. Per quina raó si jo feia sempre (o com a mínim ho intentava) el mateix amb totes les mares els resultats no sempre eren positius i hi havia mares que decidien abandonar. Quina era la raó per la qual el procés d'apoderament no sorgia?
Si aconseguim fer bé la nostra feina mostrem a les dones la força, l'energia i la capacitat que tenen dins seu per fer el que vulguin; nosaltres només som un mirall on les mares es poden veure reflexades a elles mateixes. Així poden veure el que els agrada i el que no i trobar la força per modificar el que no els agrada.
Però si fos així totes les dones podriensortir-se'n,si féssim és clar, la nostra feina bé. Però aquesta força interior per moure el món es té o no és té.Hiha qui no pot treure aquest força interior, qui es queda a mig camí oqui directament es rendeix.D'aixòen diuen resiliència, el poder superar les dificultats i sortir-ne vencedor, iaixò només depèn de cada dona.Nosaltres no podem fer res si no tenen dins elles aquesta capacitat deresiliènciaque és la que juntament amb l'apoderamentels donarà la forçanecessàriaperferel que vulguin fer.
Per altra bandacada vegada sóc més conscient que ser assessora és molt complicat i demana una entrega total. Dimecres mateix vaigficarla pota i vaig estar apuntespifiar-la en una consulta telefònica. I totperfalta de temps i perquè no vaig ser honesta, ja que la meva situació emocional no era l'oportuna per ajudar a ningú. Vaig fer pensar a una mare quela meva resposta era una retret i la vaig fer sentir malament. Per serassessora cal estar al 100%perpoder donar el100%a les mares. Qualsevol error de càlculpotdestruirel procés d'apoderament i aquesta pot ser la raó que es perdi una lactància.
Nosaltres els mostrem la força que tenen però la resiliència ja no és a les nostres mans...
