Som la llet

Alba Padró i Arocas

Ansiolítics, antidepressius i sedació

-

De medicaments ja n’he parlat en altres entrades peròd’aquestes dues qüestions rebo tantes consultes setmanals que m’ha fet veure que cal una entrada específica.

-

Abans de res m’agradaria donar les gràcies a la Marta Mor, farmacèutica a la farmàcia Rodríguez Mor per la seva ajuda en aquesta entra i a la Laura Ortuño, anestesista, per les seva ajuda amb els fàrmacs específics que es fan servir per les sedacions.

La primera part d'aquesta entrada és sobre la compatibilitat o no dels ansiolítics i els antidepressius durant la lactància. Com us deia és una situació que es repeteix en les consultes que em fan, o bé dones que han pres ansiolítics i antidepressius (o els dos a la vegada) durant la gestació i quan arriba el moment del part se’ls prohibeix o desaconsella de manera molt contundent que alletin. O dones que durant la lactància se’ls recepten antidepressius o ansiolítics (o els dos a la vegada) per una depressió post part i també són exhortades a deixar-la

Segons la enquesta de salut de Catalunya 2012, l’11% de les dones són medicadesamb ansiolítics, els medicaments més receptats són:

Ansiolítics: alprazolam (Trankimazin), lorazepam (Orfidal), lormetazepam (Noctamid), diazepam (Valium).

Antidepressius: citalopram, escitalopram, paroxetina, fluoxetina, sertralina

Realment quan parlem o sentim parlar d’aquests fàrmacs sentim molta por i és evident que cap mare no vol causar cap mena de perjudici a la seva criatura. Però si deixem la por de costat i els mirem un per un, l’evidència fa caure de cul:

Lorazepam:Risc 1, l’ús a dosis baixes és compatible, només cal vigilar en menors d’un mes que no dormin massa i s’alimentin correctament,

Alparzolam: Risc 1,el pas a la llet és < 10% de la dosis materna, tot així s’han descrit casos de sedació en nounats. Per tant si la criatura és menor d’un mes és millor prendre un altre tipus de benzodiazepines.

Lormetrazepam: Risc 1 durant el primer mes de vida, només cal vigilar que la criatura no dormi massa i s’alimenti correctament. En nens més grans els risc és insignificant.

Diazepam: Risc 1 durant el primer mes de vida, a dosis baixes i puntuals perfectament compatible. Durant el primer mes cal vigilar que la criatura no dormi massa i s’alimenti correctament.

I pel que fa als antidepressius:

Citalopram: Risc 0, en els estudis realitzats no s’han trobat nivells significatius en el plasma de les criatures ni efectes secundaris.

Escitalopram: Risc 0

Paroxetina: Risc 0

Fluoxetina: Risc 1, si és possible millor triar un antidepressiu, però si la mare l’ha pres durant la gestació no hi ha cap problema en seguir amb la lactància i la medicació.

Sertralina: Risc 0 pràcticament no s’excreta per la llet, per tant no hi ha cap mena de risc.

Per tant com veieu si la mare vol, pot seguir la lactància, ja que la majoria d’aquests tipus de medicació és compatible amb la lactància una cosa no exclou l’altra.

Bé, en segon lloc del top ten de preguntes és la sedació usada per les operacions i la compatibilitat o no amb la lactància. A moltes mares lactants se’ls aconsella deixar la lactància temporalment entre 28-48 hores després d’haver estat intervingudes al·legant que la sedació utilitzada no és compatible amb l’alletament. Però si pensem de manera ràpida i a cop calent quan acabes de parir i portes anestèsia ningú et fa esperarx hores per poder alletar, no? I per què mesos després, quan les criatures ja són força més grans, i per tant en el cas hipotètic que els arribés quelcom per la llet, ho poden metabolitzar i eliminar millor es recomana deixar la lactància?

Així que anem a veure-ho de manera individual:

Propofol: Risc 0

Fentanil: Risc 0

Sevoflurà: No consta a la web d’APILAM però si a la LactMed que deixa clar que es pot alletar una vegada la mare es desperta.

I evidentment qualsevol anestèsia LOCAL és compatible amb la lactància, perquè es queda a la zona de la punxada. Per tant on és el problema? Per quina raó es mantenen recomanacions absurdes que posen en perill la lactància o el tractament de les mares, perquè sé de mares que han esperat x mesos a fer-se certes operacions per evitar haver de deixar de donar el pit.

A vegades ser mare lactant sembla una cursa s'obstacles!