Som la llet

Alba Padró i Arocas

Als animals no els cal la ciència

Els humans acostumem a ser generosos. Fem donació de sang, donació d'òrgans, donació de llet...Entre nosaltres entre humans ens ajudem i així aconseguim millorar la vida dels altres.

La llet materna és un tresor i això no ho dubtem i no ens cal tenir tot un llistat d'incomprensibles estudis científics per tenir-ho clar.

He trobat aquest vídeo per Internet:

Breast Feeding Puppies - Mondo Magic

Segur que heu flipat com jo. És tan descaradament natural, us heu fixat com fa net amb la mà i apa la criatura al pit? Sense cap mena de problema. Estic segura que aquesta dona no ha sentit mai a parlar de virus i bacteris, ni falta li fa. Ella fa el que sent i comparteix l'aliment amb una part de la seva família, en aquest cas un parell de cadells de gos.

El que hem de tenim clar és que la llet de cada femella és específica per la seva cria i que la llet d'una dona es força diferent de la llet d'altres especies de mamífer. De fet la teoria i la ciència ens diuen que la llet materna no serveix per criar altres mamífers degut a la baixa concentració de proteïnes i greixos. El creixement de les nostres criatures és lent si el comparem amb els dels altres mamífers però tot i així hi ha un munt d'imatges a Internet de dones alletant cadells de tota mena.

Si busquem una micahi ha abundant documentació i il·lustracions d'ara i d'abans,de dones que alleten mamífers diversos: ossos, porcs, tigres....

En alguns cassos aquesta donació/alimentació té una contrapartida econòmica que permet a les dones obtenir una font d'ingressos. Els governs les contracten per alletar a animals orfes en perill d'extinció. Però moltíssimes altres vegades les donen ho fan de manera altruista i instintiva.

Un dels cassos documentat es va produir quan a Hubei al centre de la Xina van aparèixer cries d'una especie de micos en extinció. Les autoritats van demanar a les dones si volien alletar i més de 30 voluntàries es va dedicar a alletar als petitons. Les dones, això si, van ser sotmeses a proves mèdiques per garantir el seu estat de salut.

Els responsables van mostrar-se gratament satisfets per l'evolució dels animals que van recuperar uns 600 grams la primera setmana amb la seva dida humana.

Un altre cas és el d'aquesta dona que va alletar uns dies al cervató orfe. Li van oferir primer llet de vaca però no la volia, així que va optar per oferir-li el pit fins que al cap d'uns dies va prendre's la llet de vaca.

Sabeu la diferencia més gran que veig en tot això? Ells, els animals no saben res de ciència. A ells els és igual que científicament la llet humana no sigui adequada pel seu creixement.

A ells els és igual que la seva mare adoptiva no sigui com la seva mare biològica. De les dues reben alimentació i amor. Perquè cal recordar-ho alletar comporta un 50% de nutriciói un 50% d'amor.

En estudis fets en macacos es va poder determinar que el que més necessitava una cria era el contacte maternal per sobre de l'alimentació. Les observacions amb criatures humanes han determinat que encara que es proporcioni als nens les millors atencions sanitàries i nutricional, les carències de contacte físic i d'amor són molt més devastadores pel seu creixement físic, psíquic i emocional. L'amor és una necessitada bàsica que compartim amb els altres mamífers.

Segurament alimentar amb llet humana qualsevol altre mamífer esdevé una alteració nutricional que pot perjudicar seriosament el creixement del cadell. Però potser, repeteixo potser, si aquesta alimentació es limita a pocs dies els beneficis afectius superen els perjudicis nutricionals.

També aquestes imatges em fan reflexionar en un altre direcció. Nosaltres femelles humanes som tot raciocini, ens cal tenir totes les preguntes resoltes i tancades. Si no és així podem fracassar en els nostre propòsits caient en una espiral de negativitat que ho distorsiona i espatlla tot.

El "no podré" pren força i entitat pròpia, agafa terreny i ens perjudica. Nosaltres som tot ciència, els animals instint i immediatesa. Nosaltres vivim en tres plànols mentals: passat, present i futur i els tres ens afecten.

"No vaig poder donar el pit al meu fill. Estic segura que no podré quan neixi el segon"

Cap altre mamífer dubta de les seves capacitats. Hauríem de viure el moment, sense aventurar el futur nitorturar-nos per les recances del passat. Ens cal ser una mica més animals.

Per cert, el tema polls del final de les imatges del video; serà molt natural i molt sa però em sembla que passo!