Criatures 15/09/2010

Ailuropoda melanoleuca

3 min

Estic segura que aquest nom científic no us diu gran cosa, però aquestes imatges tan tendres potser sí.

El passat dia 7 van néixer al zoo de Madrid un parell d’ossos panda. L’ós panda gegant és un dels animals en la llista d’espècies en perill d’extinció. Actualment hi hapoc més de 2.000 pandes en llibertat a la Xina. És per això que la UICN els ha situat a la seva llista vermella, que determina quin són els animals que tenen major risc d’extinció.

Als zoològics de tot el món hi ha menys de 300 panes, és per això que es realitzen programes de cria en captivitat i qualsevol naixement és rebut com un tresor on cal preservar a totes les cries al preu que sigui.

La gestació de les femelles de panda dura entre 122 a 160 dies, i en el part acostumen a néixer un màxim de 2-3 cries, tot i que normalment només una d’elles és la que la mare escull per tirar endavant. Al vídeo podeu veure com només es fa càrrega d’una i s’aparta de l’altre, això succeeix perquè la femella només pot atendre a una cria, per tant tria la més forta. A les femelles de panda els cal una urpa per menjar i l’altre per atendre la cria, ja que els pandes gegants passen al voltant del 55% de la jornada (tant de dia com de nit) alimentant-se sobretot de bambú.

Les cries arriben al món amb un pes que va dels 75g als 110g, completament cegues i sense les seves característiques taques. Tenen un borrissol de pèl blanc que transparenta la seva pell el que els dóna un curiósto rosat. Els cadells de panda s’alimenten un promig de deu vegades al dia en presses de trenta minuts. Les cries augmenten de pes de manera constat per arribar a pesar 45 quilos a l'any de vida.

Als tres mesos comencen a gatejar, i als 6 comencen a menjar bambú ( hehe comencen l'alimentació complemantària com les nostres criatures)tot i que encara mamen. La lactància durarà entre 10 mesos i un any. Tot i així seran dependents de la seves mares fins els 18 mesos.

Al Zoo de Madrid han nascut dues cries. Amb la informació quedisposen i amb el sever riscd’extinció en el que estan immersos,elscalia prendre una decisió per salvar ambdues cries. No ha hagut de ser fàcil, em semblaunatria d’allò més complexa. Quina és la millor manera d’aconseguir això? La mare va rebutjar d’entrada a la cria més feble. Per tant calia actuar amb celeritat.

Hi havia tres opcions:

Opció 1. Deixarlaprimeracria amb la mare, retirar l’altre cria i alimentar-la amb llet artificial.

Opció 2. Retirar les dues cries i alimentar-les amb llet artificial.

Opció 3. Enganyar a la femella i canviar en cada presa la cria, de manera queles duestinguin les mateixes opcions.

Si volem primar la supervivència de les cries l’opció 2 era la pitjor de totes. Tot i que és cert que hi ha cries que moren aixafades per les seves mares, penseu en el pes d’una femella adultad'entre 80 a 100 quilos i en el d’una cria de poques setmanes, només alimentar-les amb llet artificial era molt més perillós per la salut dels petits. Tenien moltes més opcions de morir per patologies causades per la llet artificial que per ser aixafades per la seva mare.

La opció1 era gairebé segura per una de les cries però altament perillosa per l’altre. La cria separada de la seva mare i exposada a la llet artificial tenia molt poques opcions de sobreviure, per tant era molt possible que en perdessin una.

Amb l’opció 3, les dues cries es poden beneficiar de la llet materna i del contacte amb la seva mare. És cert que una part de la seva alimentació no serà la ideal però potser els beneficis de la llet materna i del contacte matern poden ser més potents i positius que els aspectes negatius.

Aquestés un dels cassos on la llet artificial pot ajudar a aconseguir l’objectiu, ajudar a sobreviure. A veure si hi ha sort i poden tirar els doscadellsendavant.

El temps ens dirà si aquesta ha estat la millor opció. Esperem que així sigui. Els zoo no m’agraden gens, però m’agradaria que els meus netsno hagin d’aprendre que és un ós panda en un llibre ( si és que encara en fan servir) o per Internet.

stats