Som la llet

Alba Padró i Arocas

-Hola, ALBA Lactànica Materna. Diga’m...

Em sembla que ja ho he explicat però em faig càrrec de les consultes telefòniques d'ALBA des de fa 6 anys. Vint-i-quatre horesen servei.

L'altre dia amb un comentari de la moike vaig pensar que us podria explicar algunes de les trucades més curioses, per anomenar-les d'alguna manera, d'aquests anys. Per cert, tot les meves trucades comencen igual:

-Hola, Alba lactància materna. Diga'm.

Era un home de més de 60 anys o més.

-Hola.Això ésallòde lalactància.

-Sí digui'm en què el puc ajudar?

-Miri, jo busco una informació.

-Sí. De què?

-Veurà és que vull fer la carta astral dels meus dos fills.

-I????

-Vull saber a quina hora van néixer. Li dic el cognom?

-És que veurà.... jo no sé...

-I si li dic l'hora?

El que el senyor volia era parlar amb algú de la desapareguda Casa de la Lactància on havien nascut els seus fills feia trenta i molts anys! Em va costar déu i ajut fer-li entendre que nosaltres no teníem res a veure amb aquella institució. No es creia que els fitxers no estiguessin informatitzats!caxxxisssssss!

-Hola, Alba lactància materna. Diga'm.

-Mira, volia saber les hores que obriu.

-Si em dius a quin grup vols anar et dic l'hora exacte.

- Doncs....no sé....a l'Eixample.

-A l'Eixample no hi ha cap grup, el més proper és el grup que hi ha a Ciutat Vella.

-Doncs aquest. Ja em va bé.

-Apunta, tots els dilluns a la tarda de 16h a 18h

-Només els dilluns??

-Sí, el grup de Ciutat Vella només funciona elsdilluns.

-I només dues hores? Això no dóna tempsper res!

-Dona, sí que hi ha temps.

-Pobres criatures!

-Cóm dius? Per què dius pobres criatures???

-Ja em diràs que fan els nens només dues hores al Xiqui-Park!!

Sense comentaris!!!!!!!! Ara, des d'aquí una menció d'honor a la telefonista del 1004, del 012 o del 010 que li va donar el telèfon del Xiqui-Park! Així va el país!

-Hola, Alba lactància materna. Diga'm.

Són les 2 de la matinada, és un home, està molt nerviós.

-Hola, hola, és que mira....mira...el nen que no s'agafa al pit.

-És petit?

-Sí....molt petit acaba de néixer.

-Si sou a l'hospital... no hi ha cap llevadora que us pugui donar un cop de mà?

-A l'hospital??? No. No som a l'hospital. Som a casa.

-Així el nen què té? Tres o quatre dies?

-No, no.............. acaba de néixer. Acaba de néixer! Fa deu minuts!

-Però com???

-Sí a casa. Ha nascut a casa.....l'ambulància ve de camí però no s'agafa!

Al dia següent em va trucar la mare des de l'hospital. El part els va enxampar a casa i no els va donar temps de res i després de trucar a l'ambulància em van trucar a mi perquè els havia ajudat amb una lactància anterior. Aquella nit em vaig tornar a adormir amb un somriure als llavis.

-Hola, Alba lactància materna. Diga'm.

-Hola, me puede hablar en castellano?

-Sí claro, dime.

-Mira te llamo de Sevilla.

-De Sevilla?

-Bueno de un pueblo de Sevilla.

-Un pueblo cerca de Sevilla???

-....Bueno....a 60 kilómetros....

-Me llamas del Cuervo????

-.....................................................

Aquesta va ser boníssima, amb els anys he après a escoltar accents i aquell accent el coneixia molt i molt bé! El meu marit va néixer enaquest poble andalús. Va resultar que coneixien tots els germans del meu marit, això sí, la mareno tenien ni idea de que em trucava a mi, pura casualitat telefònica. Estic segura que aquella noia per uns moments va penssar que allò era una càmara oculta o que jo una pitonissa de primera!

-Hola, Alba lactància materna. Diga'm.

- Hola, me puedes hablar en castellano, lo siento pero no hablo catalán.

Era una dona d'uns 30 anys extremadament educada. Em fa la consulta. Tenia una nena de 2 anys que encara mamava. Al final em diu.

-Te agardezco que no me hayas pedido mi nombre.

-No pregunto a nadie como se llama. Si no me lo dices yo no necesito saber como te llamas.

-Me alegro. No he ido a grupos de apoyo por esa razón. Soy una persona conocida y prefiero mantener el anonimato.

-¿???????????????????????????

No em va tornar a trucar més però em va deixar encuriosida com una portera de barri. Qui carai era! Si m'ho arriba a dir noho hauria dit a ningú, ho hauriaguardat com un sacerdot, en secret confessió! Amb la Rita vamrepassar totes les famosses del moment amb criatures de dos anysper podersaber qui nassos era aquella dona! Però res de res.

Un altre dia us explico el que em costat fer entendreals meus interlocutors queés puracoincidència que jo em diguiAlba i truquin al grup ALBA . Consti que a mi em van batejar abans!