Som la llet

Alba Padró i Arocas

AGE a la llet materna

La composició de la llet materna és similar d'una mare a l'altre. La composició és estable però hi ha substàncies que depenen de la ingesta materna. Avui toca el torn a els Àcids Grassos Essencials (AGE)

Els greixos o lípids de la llet materna són el component més variable de la llet materna depèn de: l'hora del dia en que la criatura mama, el moment de la presa, la fase de lactància i la dieta materna. Moltes mares pensen que la primera llet del pit no té greix però no és cert del tot, la lla llet del inici també té una part de greix un 5,6% això sí la del final en té un 18,3% .Per tant hi ha greix a tota la presa ja que el greix de la lletés molt important i necesari per la criatura. El contingut de lípids de la llet materna és de 3,5 a 4,5g per 100ml.

Un 60% del cervell està compost per greixos. Les etapes més sensibles en la formació del cervell humà ocorren durant l'últim trimestre de l'embaràs i continuen fins a dos anys després del naixement. Durant aquest temps succeeixen una sèrie de processos molt concrets en les cèl·lules nervioses, que necessiten una extraordinària aportació d'àcids grassos polinsaturats. Aquests àcids grassos intervenen en la creació del teixit nerviós, en la generació i transmissió de la informació a través de les neurones, en la formació de la membrana cel·lular, en el correcte funcionament del sistema immunitari...

Els principals lípids de la llet materna són els triglicèrids (97%), fosfolípids, àcids grassos, esterols i colesterol.

Els lípids de la llet materna són la primera font d'energia per la criatura ja querepresenten el 50% calories totals de la llet.A mésel nadó és capaç de absorbir-les fàcilment, més del 90% dels greixos de la llet són absorbides. El greix, a més,és vehicle de vitamines liposolubles ( A,D,E,K ) i afavoreix l'absorció de les mateixes i és font d'àcids grassos essencials. La dieta materna no afecta el total de lípids de la llet però si els tipus d'àcids grassos que conté.

Els lípids de la let materna provenen de diferents fonts: Un 30%arriba de la dietamaterna, un 60% dels dipòsits materns en i en menor mesura els lípids es produeixen enla glàndula mamària, un10%. La llet humana és rica en àcids grassos essencials (polinsaturats) agrupats sota el nom d'omega 6 id'omega 3, com el linolènic (ALA), al seu torn precursor de l'àcid docosahexanoic (DHA) i el eicosapentanoic (EPA), els quals participen en el desenvolupament del sistema nerviós central i en l'agudesa visual, principalment el DHA. Els àcids grassos més abundats són l'àcid oleic (mono insaturat), el palmític (saturat) i l'àcid linoleic (AL).

I de quins aliments poden rebre aquets àcids les mares? Els omega 6 es troben en grans quantitats, en els olis de gira-sol, blat de moro, en elsadvocats, el sèsam... I en diversos productes manufacturats com galetes o margarines.

En la nostra dieta quotidiana no és freqüent un consum insuficient d'omega 6, encara que sí de omega 3. Els omega 3es trobenen els peixos blaus com: el salmó, la tonyina, les sardines o el seitons... Aquests últims molt més recomanables per la dones embarassades ja que els peixos petits acumulen menys mercuri que pot ser perjudicial durant la gestació. Els mariscs també són una font discreta d'omega 3: musclos, cloïsses, o escopinyes... Els olis de germen de blat, els fruits secs com les nous o avellanes, són altres tipus d'aliments que poden assegurar l'aportació diària per cobrir les necessitats d'aquest nutrient.

Durant els primers mesos de vida, l'aportació d'àcid araquidònic i DHA el realitza la mare. La llet humana conté una petita quantitat d'àcid araquidònic (0,5%) i de DHA (0,3%), que és suficient per cobrir fins a tres vegades les necessitats de la criatura. Si la mare s'alimenta amb una quantitat adequada d'aquest tipus de greixos podrà aportar, al fetus primer,a través de la placenta i a la criaturaa través de la llet, aquests àcids grassos polinsaturats de cadena llarga tan necessaris per a un desenvolupament correcte.

No obstant això, hi ha situacions que poden alterar aquesta aportació, com ara una nutrició inadequada o en embarassos molt freqüents o un embaràs múltiples que poden esgotar els dipòsits materns. Però té fàcil solució, per exemple: 200 grams de peix blau a la setmana eleven el DHA en la llet de materna.

Hi ha forces estudis que relacionen la ingesta de llet materna d'aquests AGE amb criatures amb més coeficient intel·lectual. Però sembla que tampoc està clar que aquest sigui l'únic factor.

Deixo per un altre entrada parlar del colesterol que dóna força de si i és interessant saber que hi ha diferències significatives en el índex de colesterol en adults alletats o alimentats amb llet artificial.