Sí, sí és el primer

Xavier Tedó

La venjança

El meu veï està a punt de ser pare. No sé si té més ganes ell o jo que neixi la criatura. Simplement per venjar-me. Quan va néixer el meu nano el primer regal que em va fer va ser un cargol que s'arrossega amb un cordill. El problema no és l'animal en sí, sinó el so que emet. Quan cliques algun dels botons que té a la closca et diu el número en anglès que marca: "This is the number three". El clímax arriba quan apretes el botó vermell del mig. Aleshores sona una cançó que va de l'1 al 10. Afortunadament. També cal agrair als fabricants que haginincorporat dos tipusde volum. Perquè si poses el més alt t'has d'amagar darrera del sofà. Ara el nano ja no li fa massa cas i només el treu quan s'anima i li dóna per fer la transhumància amb totes les joguines al menjador, però hem passat grans tardes amb el Chico Caracol Estimulante. Les mateixes que espero que ara tingui ell.Des de fa unes setmanes m'aturo a totes les botigues de joguines. No escatimaré esforços. Vull comprar-li la més sorollosa del mercat. Perquè després d'aguantar estoicament durant mesos que se li acabessin les piles, un dia que va pujar a casa i es va adonar que no anava, ens va dir tot il·lusionat: "No patiu, que a casa en tinc dues, de piles d'aquestes grosses".