Aquesta entrada va dedicada a totes les mares i pares que durant el segon embaràs de la meva companya m’animaven dient-me “ja veuràs amb el segon tot és més fàcil!”. Suposo que a tots ells el primer els va donar guerra. Perquè hi ha una llei no escrita que estableix que no et poden sortir dues criatures seguides bones. La mateixa llei també subratlla que no es pot parlar. Mai. Perquè quan expliques que la nena comença a dormir tota la nit, et passes la resta de la setmana despertant-te cada tres hores. El cas és que aquests primers mesos no estan resultant més fàcils que amb el primer. Ho seria si no fos perquè com diu la meva companya no fa res de les tres coses essencials en aquesta edat: “Ni menja, ni dorm i a sobre caga tot el sant dia!”. No li falta raó. A banda de demanar un préstec per pagar l’increment de la mensualitat del’escola bressol, ara també som els clients del mes a l’Schlecker del poble. Ino només pels bolquers que arribem a comprar. També pels paquets de tovalloletes. Perquè la criatura va descobrir de seguida que fer petarrots és la manera més eficaç de no ingerir les farinetes de fruita o verdura i passar directament a la llet.Llavors un de nosaltres la dutxa mentre l’altre es dedica a netejar la taula, la trona i la pantalla de l’ordinador dels míssils terra-aire que ha anat expulsant a cada cullerada. Sí que és veritat que amb el segon no ets tan psicòpata i ja no vas al metge si està refredat. Però també ho és que pot arribar a agafar tot el que el primer va esquivar. És el nostre cas. Sort que últimament dorm més d’un quart d'hora seguit durant el dia. La resta se la passa anant a la cuina a buidar-li el pinso i l’aigua a la gata. La lectura positiva de tot plegat és que si la meva companya i jo hem resistit aquests sis primers mesos amb onada de calor inclosa ja notornarem a discutir fins que arribi la tercera criatura.
2 min
