El segon part

L'experiència és un grau. Sobretot quanvas de partper segona vegada. Aquest cop no em poso els peücs a les mans, però em fan tornar al vestidor perquè m'he tret les sabates. Tampoc em despullo com va fer un amic meu, que va entrar a la sala amb la bata i se li veia tot. A la sala de dilatacions el ginecòleg li comenta a la meva companya que el part anirà de pressa. Les informacions m'arriben amb retard. La gorra m'apreta tant que no hi sento. La llevadora em dóna uns papers perquè vagi a fer l'ingrés. Com que és de matinada i no hi ha ni l'apuntador em perdo. Després d'agafar tres ascensors diferents i acabar a la sala de radiologia, un operari de la neteja em fa de xerpa. Li pregunto si es pot esperar per no perdre'm a la tornada, però l'administrativa va tant ràpida que m'abandona. Un quart d'hora més tard i després de fer una visita turística per la clínica torno aveure la meva companya. De seguida entrem a la sala de parts. Com el primer cop em situo al seu costat per no marejar-me. Rotllo catenaccio. No veure res no em salva. Quan ella comença a bramar cridant que ja no pot apretar més ambla cara desencaixada i el ginecòleg va repetint que la nena ja té el cap a fora, veig el personal duplicat. Estic més blanc que les parets. Tant que una persona que intueixo que és l'infermera m'envia fora: "Que l'últim se'ns va desmaiar i va acabar a urgències!". Em dóna una gasa impregnada d'alcohol i em diu que la vagi inhalant. També em recomana que m'estiri al terra i aixequi les cames, però no m'animo. Entro per veure la criatura. Té més color que jo. La sang que hi ha al terra m'obliga a dopar-me de nou. Torno a ser deportat. Aquesta vegada em destinen al vestidor a recollir les nostres pertinences. Quan surto semblo un top-manta de tantes bosses que porto. Pugem a l'habitació. Ella, estirada. Jo, mig col·locat. Encara que l'emoció no ens deixa agafar el son, agraïm a les infermeres que entrin més de cinc cops a l'habitació encenent tots els llums i sense baixar el to de veu perquè així ens anem preparant per les nits d'insomni que ens esperen. Sí, sí, ésel segon!