Criatures 15/09/2010

La reunió d'aula

2 min

Si al parc remarquem als altres pares tot allò que ja fa el nostre nano, a la reunió d'aula surt el que ens amoïna d'ell: “el meu pica a tohom, persona que se m'acosta li fot una plantofada, m'he passat tot l'estiu sola a la platja”, “aquest no parla, només diu papa i mama, però indiscriminadament, si vol més galetes diu mama i a sobre davant té a son pare”, “el nostre encara no camina, va per les parets, no sé si s'està preparant per si l'Spiderman té descendència a la quarta pel·lícula”. Hi ha qui tot això no ho sent. Parlem del pare que està assegut al costat de la tutora, que s'ha adormit i que de moment no entra en el debat. Convocar una reunió a les quatre de la tarda té aquests perills. El pare fa el procés a l'inversa i imita la seva criatura quan s'adorm al cotxe i li va caient el cap en una regressió sense roncs. Quan ens presentem a la mestra i als altres pares a ell ens el saltem. I ho fem literalment perquè ja no és a la cadireta, sinó que jeu al terra. Li poso el titu, un carbassó que és la mascota de la classe, a la mà i una manta per sobre. La presentació és curta: el nostre nom, el del nen i què esperem de l'escola. Algun pare, però, s'atabala immers en una crisi de personalitat pronunciada: “Jo sóc el fill de l'Andreu”. A d'altres se'ls hi gira feina. Com al pare que enguany li han separat els bessons per evitar dependències. En absència de la mare es juga a pedra, paper, estisores a quina classe anar. Acaba marxant a l'altra aula després de deixar una gravadora a la nostra. No falta la mare primerenca que sembla que porti el seu fill a l'escorxador i que tampoc s'anima quan li diuen que la seva filla serà una de les dues úniques nenes de la classe i que enfront tindrà onze nens. Tret del pare que ja ha marxat a l'espai on dormen els nens i amb qui no hem pogut intimar, la resta de la comitiva ens causa un bon efecte. Respirem alleujats perquè a l'escola bressol no et preocupa amb qui va el teu fill sinó qui són els seus pares. La tutora ens adverteix que si el nen torna a casa amb alguna mossegada, esgarrinxada o blau no ens pensem que li estan fent bulling. A P-1 els nens “són molt egocèntrics, tot és seu i compartir no forma part del seu vocabulari i aquí neixen la majoria dels conflictes”. Els pares no poden evitar mirar dissimuladament la mare del nen que pega a tothom amb cara de circumstàncies.

stats