Sí, sí és el primer

Xavier Tedó

Les primeres setmanes

Les primeres setmanes de vida d'una criatura te les passes cordant i descordant botons del body, canviant bolquers i fent quilòmetres. La marató la fas a casa provant d’adormir el nadó a braços. Un fenòmen paranormal impedeix que la criatura s’adormi si no és amb moviment. Quan ja no et sents el braç, però l’has adormit, la poses al bressol. Al cap d’una estona, quan t’acostes per veure si dorm te la trobes amb els ulls ben oberts i amb els braços amunt com si ballés flamenc. És el pas previ a posar-se morada i esclatar a plorar.

L’altra part del dia te la passes canviant bolquers. Perquè quan et diuen que al principi només mengen, dormen i caguen no t'enganyen. Potser s'obliden d'afegir que també ploren. L'estires al sofà per canviar-la. Et passes vint minuts descodant i cordant botons del body. Quan ja la tens neta i vas a agafar l’altre bolquer, aixeca les camesi es posa a pixar. Una taca inmensa s’escampa per la funda del sofà. Ella també es mulla. Aconsegueixes posar-li un nou vestit sense dislocar-li cap braç ni desnucar-la. Només li sobra un botó i una mà no se li veu.

Llavors arriba el terratrèmol. El sisme de 0,8 graus a la nostra escala és un pet que per l’estona que dura no ve sol. Li tornes a canviar els bolquers. Aquest cop només li cordes els botons imprescindibles. Quan per fí t’aixeques amb ella del sofà fa una glopada de tant saccejar-la. Li treus la roba i puges la calefacció.