Sí, sí és el primer

Xavier Tedó

Tenim la petita a dieta

Tenim la petita a dieta. Bàsicament perquè és com l’Obèlix, però en versió femenina. No és una dieta estricta. Consisteix únicament en què deixi d’endrapar durant tot el dia, que es limiti a menjar als quatre àpats. Perquè la panxa li serveix de contrapès per mantenir l’equilibri quan s’embala, però també fa que les samarretes li quedin com un top.

El més important és no obrir-li la gana. Si comets aquest error t’has d’instal·lar a la cuina i deixar el pot de les galetes obert. Quan dina o sopa el seu únic aturador és el que li cap a la boca. Com que vol menjar sola, l’ajudo. La meva tasca consisteix en anar-li buidant la cullera i donar-li aigua perquè no s’ennuegui. També intentem que no sopi amb el seu germà. Perquè quan es cruspeix el seu plat es fot el del seu germà, que tampoc es resisteix. O vol acabar ràpid per jeure al sofà a veure el Tom i Jerry odirectament s'adorm sobre el plat després de ficar-se la forquilla tres cops a l'orella.

La primera mesura que hem implantat és no portar-li berenar a la sortida de l’escola bressol. Ja s’encarrega ella de perseguir els xampinyons, pèsols o carbassons que són a fora jugant. No utilitza una tècnica massa elaborada. S’acosta a la presa i amb el dit aixecat deixa anar un “mama”. Mama significa croissant, ensaïmada o qualsevol altra cosa que es pugui menjar.