La paternitat l'estrenes al concessionari on et compres una monovolum perquè “un tres portes no és pràctic” o “amb aquesta carraca vols portar el nostre nano?”. Qui parla és la teva companya i la carraca de tres portes és el teu cotxe, que t'ha acompanyat en els darrers anys i que dones a un amic per poder-lo veure de tant en tant i no se't faci tan dur desprendre-te'n. En un mes pots enviar el currículum a qualsevol revista d'automòbils perquè només et queden dos concessionaris de la comarca per visitar. El venedor t'explica totes les característiques tècniques del vehicle, però tu ja fa estona que no l'escoltes. Ets a dins del maleter prenent mides. Bàsicament és l'únic que t'interessa. L'espai obessiona els pares. També a casa, on l'efecte niu no s'atura mai: “trauem aquest moble del menjador perquè així la criatura tindrà més espai per moure's” o “quan sigui més gran li haurem de deixar la nostra habitació perquè a la seva només podrà jugar a esquaix”. M'agradaria replicar-li que no sé si són necessaris tants canvis perquè tot el dia el tenim enganxat a les nostres cames, però la veig tan il·lusionada posant el moble de la tele a la cuina que me n'estic. De la monovolum passes a la furgoneta quan tens el segon nen perquè “així podrem cuinar-hi i dormir-hi que sinó tot et surt molt car”. Al final t'acabes passant tot el mes d'agost, com cada any, a la platja que tens més aprop de casa. Quan arriba el tercer ja et compres directament un tràiler perquè al maleter de la furgoneta no caben els dos gossos i les quatre bicicletes que no tens.
1 min
