Sí, sí és el primer

Xavier Tedó

De nadó a nen: decàleg del canvi

Quan t'adones que portes un parell de mesos sense visitar el CAP i que ja no te'n recordes ni del nom del farmacèutic.

Quan dorms set hores seguides i el despertador torna a tenir sentit.

Quan ja no li pots canviar els bolquers estirat iho has de fer -com pots- amb ell dret.

Quan ja camina i pots sortir al carrer sense el cotxet i sense una cangur que et dugui la bicicleta que la teva sogre li va comprar.

Quan no plora per gana sinó perquè necessita reafirmar-se.

Quan constates veient com el fill d'uns amics li fot una empenta que el bressol era més segur que el parc i que somriure i mossegar-se la llengua no és fàcil.

Quan l'autonomia li permet posar la casa del revés mitja hora després que tu l'hagis recollida.

Quan aprèn que girant el cap de costat a costat li farà guanyar temps a l'hora d'anar a dormir.

Quan menja el mateix que tu i no necessites quatre mans i dos fogons per cuinar.

Quan la teva companya et comenta que potser ja va sent hora de tornar-s'hi a posar, que “si em quedés embarassada ara es portarien més de dos anys”.