Quan t'adones que portes un parell de mesos sense visitar el CAP i que ja no te'n recordes ni del nom del farmacèutic. Quan dorms set hores seguides i el despertador torna a tenir sentit. Quan ja no li pots canviar els bolquers estirat iho has de fer -com pots- amb ell dret. Quan ja camina i pots sortir al carrer sense el cotxet i sense una cangur que et dugui la bicicleta que la teva sogre li va comprar. Quan no plora per gana sinó perquè necessita reafirmar-se. Quan constates veient com el fill d'uns amics li fot una empenta que el bressol era més segur que el parc i que somriure i mossegar-se la llengua no és fàcil. Quan l'autonomia li permet posar la casa del revés mitja hora després que tu l'hagis recollida. Quan aprèn que girant el cap de costat a costat li farà guanyar temps a l'hora d'anar a dormir. Quan menja el mateix que tu i no necessites quatre mans i dos fogons per cuinar. Quan la teva companya et comenta que potser ja va sent hora de tornar-s'hi a posar, que “si em quedés embarassada ara es portarien més de dos anys”.
1 min
